El grup d’arpilleres

portadeta arpilleristes

Les arpilleres van suposar per l’Ateneu la descoberta d’un nou món amb moltes possibilitats i un encaix perfecte amb els valors i la feina de l’entitat.

La primera experiència, al 2009, ens va mostrar la força comunicativa dels tèxtils i va “tocar” un grup de dones amb moltes coses per explicar.

Una exposició al 2012 sobre l’exili dels republicans, els camps d’Argelers i la maternitat d’Elna va ser el detonant, provocant la reacció d’unes quantes dones: el grup d’arpilleres de l’Ateneu donava les primeres passes empès per la necessitat de cosir aquella història i donar-la a conèixer.

És així com sorgeixen les primeres arpilleres col·lectives, amb la dificultat que implica cosir sobre el mateix llenç, posar-se d’acord, igualar mides… Cap de les arpilleristes havia viscut en carn pròpia l’exili dels republicans ni la maternitat d’Elna, però els personatges, les situacions, traspuen emoció, indignació i esperança. Les arpilleres en acció estan en marxa.

Al 2013, un taller amb Roberta Bacic marca la línia de treball del grup: els drets humans. Juntes, cosim dues arpilleres reclamant aquests drets dins les jornades Març8.

Un altre repte i somni del grup era fer una arpillera semblant a la Vida en nuestra población però representant l’Ateneu. Durant 2 anys, el grup comparteix, gaudeix la vida de l’entitat i cus els valors i els projectes de l’Ateneu. Amb Posar fil a l’agulla, les arpilleristes es mostren indivisiblement lligades a l’Ateneu.

El barri, un altre element sempre present en la vida de les arpilleristes, va convocar el grup a celebrar i cosir els 50 anys de Sant Roc.

Ser dona i una dona viva i activa, anima al grup a investigar i posar davant de tothom les Dones disruptives. Cadascuna s’identifica amb una, arpillera i dona passen a formar part de la vida de l’autora.

Altres temes han motivat al grup a cosir: situacions properes i en primera persona, com en el cas de les arpilleres confinades o bé notícies colpidores que provoquen indignació, rebuig i solidaritat, com les arpilleres de refugiats.

El grup continua endavant. Algunes artistes marxen, altres s’incorporen, però es mantenen com a espai de reflexió, de convivència, de lluita conjunta.