Mònica Moro

Mònica Moro

La Mònica seguia la pista del grup d’arpilleres des de lluny, fins que el 2015 s’hi va unir, vencent la por a no saber cosir. Gràcies a l’ambient i la dinàmica del grup, aviat es va adonar que no tractava de cosir bé o malament, sinó del que s’explicava a les arpilleres. També es va experimentar en primera persona el procés d’evolució personal que acompanya a la realització d’una arpillera.

L’arpillera que més li va marcar fer va ser la de Fugir, en relació amb la situació dels refugiats a Lesbos. La desesperació i la tragèdia de les persones que havien hagut de fugir de casa seva, va ser impactant.

D’altra banda, el fet d’haver-hi compartit el llenguatge de les arpilleres amb un grup de dones del Senegal ha obert un nou món per la Mònica.

Quan es troba a l’Ateneu, sent que la seva vida canvia i fa un gir complet. Amb l’experiència al grup d’arpilleres ha pogut descobrir una faceta de si mateixa que desconeixia i que l’ha ajudat a conèixer-se millor. Per ella, fer una arpillera és “cosir amb el cor”.

Veure arpilleres de Mònica