¿Y desde cuándo caminar es ilegal?

22/10/2018 – 22/02/2019

ambaixadora cartell 1

Rosa Borrás • Mèxic • Abril 2017

50 x 50 cm • Gravat en linòleum estampat sobre tela de manta (cotó 100%) amb una costura cosida en fil de cotó. El trosset de tela està, al seu torn, cosit a un paliacate (mocador usat a Mèxic, de tela 50% polièster i 50% cotó).

Obra realitzada per a l’exposició virtual “Unnatural election”, organitzada per l’artista mexicana resident a Nova York, Andrea Arroyo, en protesta per l’arribada de Trump a la presidència dels EUA. 

La imatge és un gravat realitzat en honor a l’Angie Àvila, amiga de l’artista i mare d’un jove desaparegut de manera violenta a Monterrey (nord de Mèxic) al 2009. L’Angie dibuixa constantment els ulls del Gino, que té la seva mirada clavada a la memòria.

El retall de roba blanca pertany a una brusa que va cosir i va brodar l’amiga Carmela, dirigent d’​​un grup de drets humans de les dones en la seva comunitat de Teocelo (Veracuz). La frase és original de l’escriptora i poeta Francesca Gargallo, que en una conferència sobre drets humans i el projecte col·lectiu Bordamos por la paz, va abordar el tema de la migració com a dret fonamental: l’humanitat sempre ha migrat, sempre ha caminat per tot el territori, llavors, des de quan caminar és il·legal?

La migració a Mèxic és un tema que preocupa i ocupa, perquè no només els mexicans migren “al otro lado”, sinó que rep milers de migrants centreamericans que creuen el país per intentar arribar a la terra de l’esperança. No tots arriben: a Mèxic són assassinats, mutilats, extorsionats, desapareguts. Aquest tipus de migració és, evidentment, forçada i el seu origen és tant econòmic com polític i conseqüència de la violència que pateixen aquests països.

Aquest mocador, cedit per la seva autora Rosa Borrás, reuneix així diferents aspectes del problema de violència que viu Mèxic des de fa més de 12 anys.

raco arpilleres5

Col·lecció: Fundació Ateneu Sant Roc