Catalunya Cristiana • “Robes, fils… i vida”

Arpilleres, un llenguatge tèxtil per explicar els drets dels infants

Joan Andreu Parra · 21/02/2021

Xile. Anys de Pinochet. Empresonament, tortures, desaparicions, exili, repressió. Por. Avis, mares, germanes, filles, esposes pateixen en silenci el dolor que hi han infligit als seus companys. És en aquest context traumàtic on neix un llenguatge que sublima la roba i els materials que s’hi utilitzen: l’arpillera. “Les arpilleres es van crear quan no hi havia un espai per expressar els fets que van passar durant la dictadura militar de Xile. Les dones es reunien a cosir i s’explicaven les seves històries. Es tracta d’un llenguatge també legítim: és el llapis i el paper per escriure una història”, relata la xilena Roberta Bacic, investigadora en drets humans, evangelitzadora i col·leccionista de l’arpillera (amb més de 300 peces documentades).

De fet, aquesta expressió tèxtil, segons ha explicat Bacic al programa Llevat dins la pasta, de Ràdio Estel, “va ajudar a documentar la realitat i a denunciar el que passava a Xile; també a exportar el testimoni for adel país perquè la comunitat internacional pogués fer-hi alguna cosa”. En aquest punt, va ser cabdal el paper de les esglésies del país (catòlica i protestant), ja que van promoure la creació de tallers d’arpilleres als seus espais que, en ser sagrats, estaven vetats a policia militar. Igualment, van contribuir a la comercialització internacional a través de la Fundació Solidaritat a diversos països d’Europa, Estats Units o el Canadà, fet que va permetre donar aire a unes economies domèstiques on faltava l’home.

Aplegar-se, explicar-se, sentir-se part d’una comunitat van ser dinàmiques que van contribuir a guarir dones en dol. De fet, es tracta d’experiències que s’han anat estenent a diversos països del món on el conflicte ha travessat la seva història: “El valor comunitari ha permès compartir les històries i tragèdies i violació de drets humans en un context positiu: la comunitat. Per això les arpilleres són tan valuoses. Mostren fets tràgics en colors i en forma positiva”, remarca Bacic, que també està desenvolupant aquest projecte a Irlanda del Nord (on viu), el País Basc, Argentina, Anglaterra…

“Veus d’arpillera pels drets dels infants”

Les fotografies que il·lustren aquest reportatge, comentades per Roberta Bacic, corresponen a algunes de les arpilleres que han realitzat 21 autores internacionals en una mostra que s’ha exhibit a la Fundació Ateneu Sant Roc, a Badalona, amb els Drets dels infants com a eix conductor i amb alguna peça realitzada pels infants de l’Aula oberta de l’entitat. Ser estimat, tenir una llar o ser escoltat són alguns d’aquests drets bàsics. “Els nens són naturals i parlen des del cor. Ells reflecteixen en les arpilleres el que fan i els agradaria fer” valora Bacic, que fa més d’una dècada que comparteix diversos espais d’intercanvi amb el grup d’arpilleres de l’Ateneu.

Les organitzadores de l’exposició, la Fundació Ateneu Sant Roc i Conflict Textiles, han estructurat les obres en els drets dels infants, en particular els relacionats amb la vida familiar, els joves i el lleure, l’educació, i la salut i l’entorn. En les arpilleres seleccionades, les autores “expressen les seves experiències, anhels i emocions creant espais de reflexió que en situen en entorns de vulneració, com es pot veure a l’arpillera d’Anna Frank, Mines antipersones o Nadons robats.

També trobem peces que expliquen la importància de la comunitat en situacions adverses, d’altres reivindiquen i recorden l’obligació dels estats de vetllar per la ciutadania o una brillant obra d’Irene McWiliam, que aborda el preocupant deteriorament del medi ambient”, subratllen les organitzadores.

La mostra ha format part dels actes organitzats pel Dia Mundial dels Drets dels Infants (20 de novembre), s’ha pogut visitar a Badalona fins al 29 de gener d’enguany i pròximament es portarà a Irlanda del Nord.