La meva alegria

Tota la família vam anar a l’hospital quan la meva filla Sefora, de dos mesos, va haver de fer-se una prova per l’oïda. Li vaig donar el biberó i vam entrar amb la meva mare i la nena mentre el meu marit i el meu pare es van quedar esperant molt nerviosos a la sala d’espera.

El cor ens bategava molt ràpidament a tots. La Sefora estava dormint, li van col·locar els cascos de la prova i es va espantar. El metge ens va dir que tot va anar bé, i que la nostra filla sentia perfectament.

La meva mare i jo ploràvem de joia, de seguida ho vam dir al meu marit i el meu pare que estaven vermells de tan nerviosos.

Després vam anar a dinar tota la família a casa dels meus pares per celebrar-ho.