Les meves memòries de la guerra

La meva arpillera explica una experiència molt dolenta que vaig viure quan tenia uns 8 anys.

Deien que el meu pare era anarquista i molt bona persona. Quan va morir, la meva mare tenia uns 25 anys.

Un any després que el meu pare morís, el van venir a buscar a casa. Com que no el van trobar, van demanar pel meu germà que tenia el mateix nom i cognom, quan van veure que era un nen de 7 anys el van deixar, però se’n van endur la meva mare. La van ficar en un cotxe i la van passejar per un camí ple de morts. La van maltractar, la van pelar i la van obligar a beure oli de ricí.

Una nit després que es van emportar la meva mare, va venir guàrdia civils armats amb fusells i ens va aixecar a tots a puntades de peu. Venien a veure si hi havia homes a la casa i estàvem dormint a terra amb totes les portes de la casa obertes, perquè no podíem tancar-les.

Encara que era petita, tinc aquest moment gravat a la meva memòria perquè jo veia la meva mare patir sense poder donar-nos menjar i sense poder dir ni piu.

Arpillera ambaixadora