19/06/2021

20 de juny, Dia Internacional de les persones refugiades

Aquest divendres, unes vuitanta persones ens hem aplegat per recordar totes aquelles persones que cerquen refugi en un altre país, a conseqüència de conflictes armats, violència, violacions dels drets humans o per raons econòmiques.
El Dia Internacional de les persones refugiades, és una ocasió per fomentar la comprensió i l’empatia vers les persones refugiades i desplaçades, les dificultats que pateixen per rebre atenció mèdica quan estan malalts, trobar una escola pels seus fills i filles o inclús un lloc segur per jugar i divertir-se.
A l’acte commemoratiu, nenes de l’Esplai Borinot han llegit un gran poema de la Joana Raspall:

Si haguessis nascut en una altra terra,
podries ser blanc, podries ser negre…
Un altre país fóra casa teva,
i diries “sí” en una altra llengua.
T’hauries criat d’altra manera
més bona, potser; potser, més dolenta.

Tindries més sort o potser més pega…
Tindries amics i jocs d’ altra mena;
duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya,
o aniries nu perdut per la selva.

Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres ni saber de lletra.
Podries menjar coses llamineres
o només crostons eixuts de pa negre.

Podries …podries…

Per tot això pensa
que importa tenir les mans ben obertes
i ajudar qui ve fugint de la guerra,
fugint del dolor i de la pobresa.

Si tu fossis nat a la seva terra,
la tristesa d’ell podria ser teva.


Després les arpilleristes han fet la presentació de la seva arpillera i han explicat el significat que ha tingut per a elles l’elaboració:
La commemoració del Dia de les persones refugiades, el 20 de juny ens convoca com a grup d’arpilleres per participar en l’acció internacional promoguda per la Roberta Bacic. Dues sessions per parlar del tema i dues sessions de costura juntes han donat com a resultat l’arpillera CAMINEM JUNTS.
Parlant de refugiats ens han vingut al cap les històries que vam treballar fa uns anys, quan l’exposició fotogràfica “Després de les onades” es va empènyer a crear “Refugiats, arpilleres en acció”. Han tornat els personatges que viatjaven carregats amb bosses, maletes, criatures… Han tornat el cansament, les pors i la lluita per arribar a bon port… Hem recordat tots els qui no arriben i perden la vida en el camí… I hem incorporat noves històries, sempre tan actuals, d’assalt a la tanca de Ceuta, de pasteres arribant a les Canàries, de voluntaris a peu de platja, de les repatriacions forçades…
Hem volgut cosir un nino representant-nos a nosaltres mateixes, com a part fonamental d’aquest Caminar junts, i també un nino representat aquell refugiat o refugiada que ens interpel·la i ens anima a implicar-nos.
I no oblidem totes i cadascuna de les persones que es queden pel camí, al desert, al mar…

Per acabar l’acte s’ha fet un petit manifest que diu així:

Demanem generar mecanismes necessaris perquè la nostra societat esdevingui un espai d’acollida i integració per a tothom, evitant el racisme i la xenofòbia.

A Badalona, com a la resta del país, no hi ha persones il·legals, sinó persones que pateix greus traves a l’hora d’aconseguir empadronar-se i conseqüentment trobar feina o habitatge. L’Ajuntament de Badalona i la Generalitat de Catalunya, han d’assumir les seves responsabilitats envers la ciutadania, incloent-hi les persones refugiades, perquè només amb el respecte dels drets a l’habitatge, al treball, a l’educació… és a dir, a una vida digna, es pot construir una veritable cultura de pau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Més notícies: