Joan González

Dilluns a la tarda a l’entrada de l’Ateneu. Puntual com un rellotge suís, a les 17 h arriba el Joan. Impossible recordar quan va ser el seu primer dia a l’Ateneu, sembla que sempre ha estat allà, els dilluns a la tarda “fent acollida”. Arriba amb la seva llibreta de notes i el seu bolígraf. Sempre hi ha coses noves per aprendre a l’Ateneu, noves cares, encàrrecs per educadors, missatges pels joves… i ell s’ho apunta tot; fer l’acollida és estar al cas de les coses que passen.

Des del primer moment, el Joan vol saber què és l’Ateneu, què passa els dilluns a la tarda, on han d’anar aquells joves, i aquells infants… per això es mira i es remira l’extracte de memòria: Aula oberta, Centre obert infantil, Arpilleres, Joves. Això passa els dilluns a la tarda, però l’Ateneu és molt més i el Joan ho vol saber tot. Llegeix la memòria i pregunta; revisa els cartells del calendari i comenta.

Pocs dilluns necessita per saber qui és qui a l’Ateneu i on va cadascuna de les persones que entra per la porta: Bona tarda, vinga, cap a Coros que arribes tard! Bona tarda, t’espera la Maite a la Mediateca. Bona tarda, marxes a la Rampa?… d’acord, m’apunto les trucades. Bona tarda… Bona tarda…

Amb el seu caràcter amable i servicial, el Joan encaixa perfectament en l’acollida de l’Ateneu. Qui entra per la porta i se’l troba entén què vol dir acollir: estar present, preocupar-se per l’altre, donar les voltes que calgui per trobar la persona que busques. Xerrar sobre el temps, el partit de la Penya o la situació política del país. Indignar-se amb la situació del barri i a la vegada intentar trobar-ne solucions.

Però no en té prou, i davant la crida de voluntaris per l’Ateneu al carrer, el Joan també s’apunta. Una bona manera de conèixer el barri, de “tocar la realitat” que tant l’interpel·la i que vol transformar. Li és igual donar a corda que jugar a bitlles; una partida a les tres en ratlla o una carrera de relleus. Arriba directament a la plaça i s’acomoda “on diu el Paco”. I participa en la valoració del dia, i aporta la seva percepció… i divendres a divendres fa seu l’Ateneu al carrer.

I te’l trobaràs sempre que a l’Ateneu hi hagi una xerrada, un concert, l’assemblea de socis, la Trobada… El Joan González… discret, proper, compromès, implicat… EL JOAN!

Pilar López (10/6/2020)

Com ja sabreu, ens ha deixat en Joan González, víctima d’aquest maleït virus. La notícia va estar un cop molt fort. Personalment, el recordaré sempre arribant els dilluns a l’Ateneu, a les cinc de la tarda, sempre puntual, sempre amb la seva llibreta a la mà, sempre amb el seu somriure.

Em substituïa a l’acollida de porta. Sempre parlàvem de qualsevol cosa, però sobretot dels partits de bàsquet de la Penya: –El pròxim partit no vaig al camp, em fan patir massa!

També el recordaré com a voluntari a l’Ateneu al carrer: –Paco, aquest divendres, arribaré una mica més tard, on estareu?– Després quan arribava em deia tot somrient: –No us trobava, i m’he recorregut mig Sant Roc!

Sempre et trobaré a faltar Joan! Et recordaré sempre amic meu!

Paco Baena (26/4/2020)

En JOAN el recordem dinàmic, actiu i molt atent amb tothom que l’envoltava. La seva presència era sempre amable, acollidora i participativa.

Ha estat un home de Fe, de Fe en Jesucrist; un cristià compromès i conseqüent. Molt jove va participar en els grups i activitats de la Parròquia de Sant Adrià, i més tard, volent viure la Fe d’una manera més plena i aprofundida, amb la seva dona Teresa i altres amics, van formar la comunitat cristiana de base de Sant Adrià; ara hauran de seguir el camí sense ell.

La comunitat de Sant Adrià va teixir una sòlida xarxa amb altres comunitats de base de Badalona, i encara ara mantenim una bona amistat i celebrem plegats determinades festes de l’any litúrgic.

Podríem dir, que el compromís cristià del Joan s’ha reflectit sempre en la seva vida com a espòs, com a pare, amb la família i els amics, i amb tantes persones que han coincidit en el seu camí.

Un autèntic esperit de servei ha marcat la seva vida.

Gràcies JOAN! T’enyorarem!

Marta Godall Ricart (6/6/2020)

Sempre tranquil, afable, amb un somriure als llavis. Ens vam conèixer al Comitè d’Intermón-Oxfam  fa una colla d’anys… Potser no vam tenir massa xerrades que ens conduïssin a conèixer-nos millor. Però potser perquè no calia… era d’aquesta gent que parlava amb el seu quefer, amb la seva actitud positiva, amb el seu educat esperit crític, amb el seu rigor, amb la seva autodisciplina, amb la seva bondat… sempre estaves a gust al seu costat.

Era evident el seu compromís amb les persones… en aquells anys va ser el compromís amb el Tercer Món. Ell hi aportava el que estava a les seves mans, amb humilitat i bon tracte. Amb convicció i fermesa.

Aquells temps van passar, la nostra vida va transcórrer per camins diferents. Però els que hi són, sempre hi són. I en Joan sempre hi va ser.

No fa massa, per diverses qüestions, vaig fer algunes visites a l’Ateneu i en Joan era a l’entrada. Quina alegria em va fer el retrobament! M’ho podia haver esperat, en Joan sempre hi era.

El mateix Joan senzill, amable, compromès… En Joan sempre hi serà i sempre serà entre nosaltres.

Moltes gràcies, Joan, per ser-hi sempre!

Joan Puente (10/6/2020)

[accordions class=””][accordion title=”La Vanguardia”]

>>Extret de La Vanguardia · Jaume V. Aroca, Barcelona 28/05/2020
https://www.lavanguardia.com/vida/20200528/481431866501/joan-gonzalez-hergueta-victimas-coronavirus.html[/accordion] [/accordions]

[accordions class=””][accordion title=”Més”]L’enyoraré molt, cada dilluns xerràvem una estona, era tan fàcil parlar amb ell! Arribar els dilluns a l’Ateneu era pensar: “avui hi és el Joan!”, de tan proper com era, amb el seu somriure i el seu: “què, Maite, com va?”

Feia tan bé l’acollida que ens la feia als educadors! Una rebuda ben càlida cada dilluns…I parlàvem del mar, si ell hi havia anat a passejar m’explicava si estava calmat, si feia vent… Parlàvem de política, de les injustícies, de la família… Ara llegint descobreixo més coses sobre ell, que era cristià, tot el seu compromís… i veig que ho era, per tota la llum que desprenia la seva persona i el seu esperit crític.

Me n’alegro de totes les xerrades que vam fer a l’hora de sortir mentres agafava l’abric, i les vegades que treia el cap per la mediateca per dir-me que havia trucat algun jove. El tindrem present i n’aprendrem de la seva forma de ser-hi al món, en especial en el dia a dia, amb la seva calidesa.

Et trobaré a faltar, Joan, però te’n recordaré molt! Gràcies per totes les estones, petites però que cobren molt sentit!

Maite Doñágeda[/accordion] [/accordions]