Najat El Fahim

La Najat m’explica que ha estat de sort perquè, mentre ella aprèn català, es relaciona i participa en xerrades, celebracions i sortides al projecte Formació de dones Laila, les seves dues filles han pogut gaudir de les educadores i de les activitats del Suport d’educació infantil.

Se’m fa fàcil descriure a la Najat, però veig una persona optimista, compromesa, oberta i propera… sempre a punt per participar.

En un racó de la sala blava de l’Ateneu, assegudes una a tocar de l’altra i amb ganes d’esbrinar un bocí de la seva vida al Marroc, m’explica la seva trajectòria personal. Treu un full escrit en àrab per un cantó i en català per l’altre i amb un somriure comença la seva presentació:

“Sóc Najat El Fahim, casada i mare de dues filles. Vaig obtenir el títol de llicenciada en Geografia. L’any després vaig entrar en l’àmbit de l’educació amb la qual vaig treballar durant més de deu anys”.

Encuriosida i seguint atenta el fil del seu relat m’enlluerna quan comença a parlar del voluntariat que va portar a terme:

“Durant el mateix període vaig treballar com a voluntària i després professionalment al Centre de Dones víctimes de violència, on vaig rebre diverses formacions relacionades amb tècniques d’escolta i acompanyament, i drets legals relacionats amb les dones. També fèiem visites a la presó i centre d’acollida”.

“Aquesta experiència em va afectar  molt la meva personalitat i no vaig acceptar cap de les formes de violència contra les dones, ni tan sols en l’àmbit del treball, així que vaig decidir crear un sindicat amb set companyes més de l’escola on treballava, per millorar la situació de les dones treballadores: sou baix, sense assegurança ni drets laborals ni llibertat d’expressió”.

La veritat és que és un exemple d’altruisme i en escoltar-la transmet força i entusiasme per encetar noves il·lusions i reptes.

Ja per acabar em parla de l’arribada al nostre país:

“L’any 2015 vaig venir a Catalunya a viure amb el meu marit per començar una nova vida. Per sort, una amiga meva em va guiar a la Fundació Ateneu, que em va donar un cop de ma per intentar aprendre l’idioma i integrar-me en aquest país d’acollida”.

“És un gran agraïment per a mi aquest centre perquè em va ensenyar a comunicar-me en castellà i català, ja que saps, passar de la pàtria a un altre país és molt difícil, però quan trobes una ma que s’estén i t’ajuda a integrar-te, la convivència esdevé més fàcil. Al centre no només us proporciona lliçons i sortides d’idiomes per descobrir el país amfitrió i aprendre sobre la cultura i costums, sinó que us dirigeix a desenvolupar les vostres capacitats i continuar amb la vostra ambició d’aconseguir-vos. Així que moltes gràcies pel vostre esforç amb tots els immigrants”.

Najat, des de l’Ateneu us retornem el nostre agraïment que cada dia ens mostreu i aprenem de vosaltres habilitats personals i socials i ens enriquim de la vostra cultura.

Neus G. Rabasa i Najat El Fahim (2020)

1 de març de 2020