Pascual Placencia Zarzoso

Es tant el que podem dir del Pascual… gran en tot, tamany, antiguitat a l’Ateneu, generós en abraçades, somriures… parlar d’ell és gairebé com “descobrir la sopa d’all”, però som-hi!

Va entrar a l’Esplai Borinot de petit, s’ha anat fent gran dins de les mateixes parets i ha acompanyat l’Ateneu en tots els seus canvis; passant també per diferents papers fins a arribar a ser President de l’Entitat i ara que forma part del Patronat.

En Pascual és amic dels amics, els cuida i té molt clares les lleialtats (entre elles al Barça). No li sentirem mai un no. En els seus inicis laborals va ser un “tastaolletes” fins a arribar a ser cuiner i ara, tot i que la seva vida laboral s’ha anat fent més compromesa mai veureu que en presumeixi o es posi medalles. Lleial també amb els treballadors de l’Ateneu, sempre hi és defensant els seus drets, fins i tot en situacions difícils i complicades.

És una font de recursos, disposat sempre a l’abast de tothom que el requereix.

En Pascual no és un defensor de grans causes, no fa escarafalls de res, però en el seu dia a dia, en el seu fer és un feminista radical, un pacifista, un defensor dels drets socials lluny de les teories ell ho fa des de la pràctica.

En ell les veritats són sempre senzilles i contundents: “…pero si es verdad!”

Avui, el seu retrat és important, ja que ell fa una d’aquelles feines essencials socialment, d’aquelles que no es poden fer a distància; no es pot confinar. Ell aquests dies continua “amb la paella pel mànec” i “remenant les cireres” vetllant per les cuines de Sant Joan de Déu. Avui, que valorem més que mai la cura de l’altre, que pensem que és bàsic per sostenir el que ens queda, ens calen persones que com el Pascual no s’arronsen davant dels reptes.

Ell sabrà com en sortir-se’n en un sopar de cap d’any, en una paella gegant, una celebració de la coral… en tot el reguitzell d’activitats que formen part de l’Ateneu i que fan un fil misteriós que lliga i vertebra, ell és el condiment, la sal.

Afegir més seria sobrer i com diem “figues d’un altre paner”.

Anna Vicente (Confinament 2020)

4 d’abril de 2020