Sempre som singulars en un plural. Jaume Funes

En Jaume arriba a l’Ateneu com si el conegués de sempre, com si fes quinze dies que no hagués vingut, en una rotllana, a cau d’orella, ens desvetlla petits conceptes clau, que ens fan reflexionar i entendre una mica més la nostra tasca diària.

Treball en xarxa: En un món que ja no enten de territori, moltes paraules ja no tenen el mateix sentit i és per això que quan parlem de treball en xarxa o altres conceptes, sovint estiguin vuits de contingut.

Voluntariat: El voluntariat no és el contrari del professional. Hi ha professionals que no són bons i el contrari de professional és un nyap. El treball del voluntariat sempre ha d’estar dotat d’un determinat rigor.

Qui som?: Ningú pot construir-se sol! No ens podem definir sense la mirada de l’altre, ni tan sols podem sobreviure biològicament sense l’emmirallament. Així és com el desenvolupament personal sempre va lligat a la comunitat. Quan una persona pensa que és un desastre, necessita els altres que li diguin que no és així.

Pertinença: No podem tenir una vida mentalment sana sense saber de quin món formem part. Si ens exclouen de diferents cercles, comunitats, grups, pobles, estats. Ningú no pot ser si no pertany.

Saber escoltar: Si tothom necessita definir-se amb la mirada de l’altre, potser davant les persones que ens envolten hauríem de practicar tècniques per a fer mirades en positiu que afarvoreixin el bon desenvolupament de la persona que tenim al davant. I de vegades els adolescents més rebels, no són els que tenen més problemes, raó per escoltar millor aquelles persones que no criden l’atenció.

I el més rellevant de tot és que, per a un desenvolupament sa de la persona, per tenir una vida mentalment sana i una millor interacció amb els altres, cal saber que som importants per algú. No es pot construir una infantesa si no ets important per ningú. Necessitem els altres per viure i saber que no estem sols.