{"id":61091,"date":"2023-06-13T16:28:29","date_gmt":"2023-06-13T14:28:29","guid":{"rendered":"https:\/\/fundacioateneusantroc.org\/?p=61091"},"modified":"2023-07-14T12:17:24","modified_gmt":"2023-07-14T10:17:24","slug":"linia-badalona-som-nosaltres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fundacioateneusantroc.org\/es\/linia-badalona-som-nosaltres\/","title":{"rendered":"L\u00ednia \u2022 Badalona som nosaltres"},"content":{"rendered":"\n

Xavier God\u00e0s<\/a> |13 juny 2023|Veure article a L\u00ednia<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n

\n
\"Xavier<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Soc nascut a Badalona tot i que soc de Vilassar. Molts de Vilassar i del Baix Maresme hi hem nascut. Badalona \u00e9s una ciutat que ens estimem i que tenim de refer\u00e8ncia. L\u2019hem passejat. Hi anem a comprar. Hem anat a guarir-nos a Can Ruti.<\/p>\n\n\n\n

Fa unes setmanes, per ra\u00f3 de la feina, vaig fer una visita al Casal C\u00edvic i Comunitari i a l\u2019Oficina d\u2019Afers Socials i Fam\u00edlies de Sant Roc, un equipament p\u00fablic de la Generalitat de refer\u00e8ncia al barri. Al Casal hi havia for\u00e7a activitat: hi funciona una escola d\u2019adults i s\u2019hi fan tot de tallers que reforcen vincles, promouen el suport mutu, milloren la formaci\u00f3, el benestar f\u00edsic i emocional i provoquen que entre els participants floreixi una cosa tan intangible com determinant per a la conviv\u00e8ncia: la cohesi\u00f3 social. A prop del Casal hi ha l\u2019Ateneu de Sant Roc. All\u00e0 fan una feina ingent perqu\u00e8 infants i joves tirin endavant amb els estudis i, a m\u00e9s, disposin de tot un ventall de possibilitats de lleure en valors. Treballen perqu\u00e8 tothom pugui dur una vida pr\u00f2pia. Al barri tamb\u00e9 hi ha la Fundaci\u00f3 Pere Closa, un referent de gran professionalitat per a la formaci\u00f3 i promoci\u00f3 de la poblaci\u00f3 gitana, tot i que cada cop m\u00e9s fan feina amb infants i joves de tota mena i proced\u00e8ncia. La plataforma Sant Roc Som Badalona actua amb el ve\u00efnat per evitar desnonaments que enfonsen encara m\u00e9s en la mis\u00e8ria les fam\u00edlies. L\u2019Associaci\u00f3 de Ve\u00efns, com \u00e9s de rigor, treballa en favor del conjunt de la comunitat.<\/p>\n\n\n\n

Explico aix\u00f2 perqu\u00e8 em sembla del tot imprescindible que quan un problema social es fa evident, com passa ara en diferents \u00e0rees urbanes del pa\u00eds (sent Sant Roc una d\u2019aquestes), a l\u2019hora d\u2019abordar-lo hem de saber veure qu\u00e8 funciona a peu de carrer. Sobre qu\u00e8 no funciona tothom es veu en cor de dir-hi la seva. Per\u00f2 cercar entre els problemes, les trag\u00e8dies i els titulars aquelles iniciatives socials, projectes i serveis p\u00fablics que fan una bona feina ja \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil. Ara b\u00e9: fer-ho \u00e9s imprescindible si es vol construir una pol\u00edtica p\u00fablica consistent que reverteixi la tend\u00e8ncia social, clarament estructural, d\u2019un fenomen d\u2019exclusi\u00f3 social de nou tipus: els grups de poblaci\u00f3 que van cam\u00ed de ser descartats de la vida social. Si som un pa\u00eds, no \u00e9s una opci\u00f3 viure com una fatalitat que hi hagi qui quedi fora d\u2019un nosaltres constitutiu, un pas m\u00e9s enll\u00e0 que quedar-se enrere. Sense horitz\u00f3 ni sentit.<\/p>\n\n\n\n

La not\u00edcia salta ara recurrentment a Badalona, per\u00f2 la ferida social s\u2019ha escampat soterradament per altres indrets del pa\u00eds, repercutint en aquelles \u00e0rees urbanes en qu\u00e8 les crisis sist\u00e8miques han colpejat els seus residents amb m\u00e9s for\u00e7a. Perqu\u00e8, s\u00ed, la desigualtat social \u00e9s sist\u00e8mica. \u00c9s consubstancial al sistema d\u2019organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica. I en els darrers anys s\u2019ha polaritzat encara m\u00e9s. El territori, els barris i les viles que mostren un ventall m\u00e9s ampli de necessitats socials objectives expressen aquesta polaritzaci\u00f3 amb un increment dels processos de segregaci\u00f3 urbana, que es nodreixen de l\u2019accentuaci\u00f3 de la desigualtat, combinada amb un moviment de poblaci\u00f3 precaritzada que es concentra en les zones urbanes tamb\u00e9 m\u00e9s precaritzades: un proc\u00e9s en espiral cap a un cul-de-sac estructural. Per exemple, \u00e9s un fet que el 2001 hi havia 166 seccions censals amb rendes baixes i que ara n\u2019hi ha 352. La pobresa, parlem clarament, \u00e9s font d\u2019altres problemes socials. Tamb\u00e9 dels que tenen a veure amb la civilitat. Un segon exemple: les zones m\u00e9s pobres del pa\u00eds tenen fins a vint cops m\u00e9s persones sense estudis que les m\u00e9s riques. Estarem d\u2019acord amb el fet que la desesperan\u00e7a i la p\u00e8rdua de sentit no s\u00f3n font de virtuts c\u00edviques, precisament. Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, que vivim aqu\u00ed com en altres indrets avan\u00e7ats del nostre m\u00f3n, les pol\u00edtiques p\u00fabliques que concentren els seus esfor\u00e7os en rehabilitar espais i millorar equipaments i finques residencials no generaran per se<\/em> els efectes desitjats d\u2019una cohesi\u00f3 social amb capacitat de fer prosperar les persones comunes, especialment aquelles que m\u00e9s ho necessiten. \u00c9s necessari rehabilitar i millorar els llocs on es viu en males condicions, s\u00ed, per\u00f2 no \u00e9s suficient. No demanem a la pedra el que les relacions socials no poden resoldre.<\/p>\n\n\n\n

La desigualtat no \u00e9s un estat natural. Combatre-la \u00e9s una decisi\u00f3 pol\u00edtica. Necessitem una pol\u00edtica p\u00fablica centrada en cada context dels barris i viles que en aquest pa\u00eds pateixen m\u00e9s incisivament. \u00c9s l\u2019hora d\u2019una pol\u00edtica territorialitzada que concentri esfor\u00e7os d\u2019actuaci\u00f3 en els aspectes troncals del benestar: educaci\u00f3, feina, salut, habitatge, equipaments i serveis p\u00fablics excel\u00b7lentment organitzats i prestats i millores en la connectivitat i la mobilitat urbana, especialment. Segons cada cas, aquests elements troncals del benestar poden ser uns o altres, o tots alhora. La q\u00fcesti\u00f3 clau \u00e9s que es prioritzin aquelles intervencions que el context determina que s\u00f3n les b\u00e0siques per generar els canvis socials desitjats vers la cohesi\u00f3 social, la qualitat democr\u00e0tica de la conviv\u00e8ncia i la capacitat popular de prosperar.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes pol\u00edtiques no s\u2019han de forjar des dels despatxos; s\u2019han d\u2019articular arran de territori i amb la seva gent. La col\u00b7laboraci\u00f3 institucional \u00e9s, en aquest sentit, b\u00e0sica. Per comen\u00e7ar, la Generalitat amb els municipis. Tamb\u00e9 entre els serveis p\u00fablics que treballen en aquestes \u00e0rees i la seva trama associativa i comunit\u00e0ria. \u00c9s imprescindible que els dispositius de salut, educaci\u00f3 i serveis socials consolidin una coordinaci\u00f3 operativa; una estrat\u00e8gia compartida d\u2019actuaci\u00f3 que aplegui tots els recursos disponibles al territori en pro de la inclusi\u00f3 social. Un exemple: si l\u2019escola \u00e9s de m\u00e0xima complexitat, tamb\u00e9 ha de ser m\u00e0xim l\u2019esfor\u00e7 docent, organitzatiu i econ\u00f2mic per fer pujar els seus alumnes, estenent la capacitat educativa amb l\u2019educaci\u00f3 en el lleure, l\u2019\u00e8mfasi en la petita inf\u00e0ncia i els recursos de suport a la crian\u00e7a entre les fam\u00edlies que presentin m\u00e9s dificultats. Tamb\u00e9 \u00e9s del tot necessari que la societat civil, associativa i comunit\u00e0ria, la que sigui que existeixi en aquests llocs, s\u2019hi impliqui i participi en tot all\u00f2 que s\u2019acordi dur a terme. Perqu\u00e8 l\u2019objectiu d\u2019una pol\u00edtica p\u00fablica que pretengui contrarestar desigualtats lacerants ha de ser la capacitaci\u00f3 comunit\u00e0ria per prosperar i saltar els murs estructurals que ho impossibiliten.<\/p>\n\n\n\n

Hi haur\u00e0 resultats a curt termini? No. Per\u00f2 ara \u00e9s el moment de fer-ho, per poder tenir-los, o correm el risc que l\u2019espiral de l\u2019exclusi\u00f3 acabi convertint-se en un forat negre. Entrar pol\u00edticament, com s\u2019ha fet, a esgrimir f\u00f3rmules m\u00e0giques de tipus punitiu, recrear-se en un ball de xifres inexacte sobre quin ha estat l\u2019hist\u00f2ric d\u2019inversi\u00f3 en aquests territoris, lamentar-se de la incivilitat i la p\u00e8rdua de valors, assenyalar estereotipadament determinats col\u00b7lectius com a responsables de la situaci\u00f3 o deixar al descobert les mancances de gesti\u00f3 p\u00fablica al territori s\u00f3n mat\u00e8ria de titular per a uns quants dies, per\u00f2 poca cosa m\u00e9s. No val la pena entrar-hi. El que conv\u00e9 \u00e9s treballar persistentment perqu\u00e8 al pa\u00eds tothom pugui viure en llibertat i disposi d\u2019un horitz\u00f3 col\u00b7lectiu de prosperitat. I, s\u00ed, aix\u00f2 vol diners, per\u00f2 tamb\u00e9, i abans que res, una millor organitzaci\u00f3 dels recursos disponibles i una orientaci\u00f3 de treball comuna entre els poders i els serveis p\u00fablics, la societat civil i el batec comunitari, adaptadament a cada carrer que ho requereixi. La <\/a>Llei<\/a> de millorament urb\u00e0, ambiental i social dels barris i viles, de desembre del 2022,<\/a> ofereix l\u2019oportunitat de treballar en aquesta direcci\u00f3. Fem-ho.<\/p>\n\n\n\n

Xavier God\u00e0s<\/strong>, director general d\u2019Acci\u00f3 C\u00edvica i Comunit\u00e0ria del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya<\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Xavier God\u00e0s |13 juny 2023|Veure article a L\u00ednia Soc nascut a Badalona tot i que soc […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":61096,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-61091","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-premsa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fundacioateneusantroc.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61091","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fundacioateneusantroc.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fundacioateneusantroc.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fundacioateneusantroc.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fundacioateneusantroc.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=61091"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/fundacioateneusantroc.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61091\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":61113,"href":"https:\/\/fundacioateneusantroc.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61091\/revisions\/61113"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fundacioateneusantroc.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/61096"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fundacioateneusantroc.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=61091"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fundacioateneusantroc.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=61091"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fundacioateneusantroc.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=61091"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}