En el fons d’aquesta realitat hi ha una constataci\u00f3 important de\u00a0caire\u00a0filos\u00f2fic que no pol\u00edtic o de simple gesti\u00f3: el paper creixent de la societat anomenada civil a trav\u00e9s de la iniciativa social. Aquesta \u00e9s una opci\u00f3 que ve a superar dial\u00e8cticament el vell i decadent planteig maniqueista entre p\u00fablic i privat, el qual t\u00e9 en compte m\u00e9s la propietat \u2014p\u00fablica i privada\u2014 dels mitjans que no de la finalitat i el dest\u00ed \u2014p\u00fablic o privat\u2014 del servei.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed, la iniciativa social es defineix per la finalitat p\u00fablica de la seva actuaci\u00f3, pels fons p\u00fablics que s’hi destinen, gestionats i administrats per persones privades \u2014\u00e9s a dir, no per la mateixa administraci\u00f3 p\u00fablica, a trav\u00e9s de funcionaris\u2014, tot establint rigoroses formes de control, seguiment i avaluaci\u00f3 per part de les inst\u00e0ncies p\u00fabliques a les quals peri\u00f2dicament es rendeix comptes.<\/p>\n\n\n\n
Aquest model d’actuaci\u00f3 es dona des d’una proximitat als destinataris i a l’entorn \u2014\u00e9s a dir, es tracta d’una actuaci\u00f3 des de dins, eficient, compromesa i participativa, alhora \u00e0gil, flexible i immediata \u2014responent a les condicions reals i concretes, atenta a les demandes i a les necessitats formulades i percebudes des d’aquesta proximitat\u2014 i habitualment amb uns costos notablement inferiors als que correspondrien en una gesti\u00f3 burocratitzada. Una constataci\u00f3 \u00e9s ben clara, en el cas de l’Ateneu Popular: no tot es pot dur a terme amb diners, si no es disposa d’un equip hum\u00e0 qualificat, motivat i responsable.
No es tracta sin\u00f3 d’una aplicaci\u00f3 concreta del principi de subsidiarietat. Tanmateix, no \u00e9s f\u00e0cil que per part de l’administraci\u00f3 p\u00fablica es doni aquesta sensibilitat envers la societat civil i la iniciativa social, des d’una actitud de prejudici que sol derivar en desconfian\u00e7a i resist\u00e8ncia a cedir o delegar la gesti\u00f3 i a concertar determinats serveis,\u00a0malgrat\u00a0en mantingui el control, la responsabilitat i les compet\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n
En una situaci\u00f3 hist\u00f2rica com l’actual, de canvi de model de societat, en qu\u00e8 s’intueix la fi de l’anomenat “estat del benestar”, la iniciativa social pot fer viable la derivaci\u00f3 d’aquest “estat” en una “societat del benestar”, en la qual, a trav\u00e9s de la participaci\u00f3 social, tornin a recon\u00e8ixer-se com a “ciutadans” els que l'”estat del benestar” havia convertit en “usuaris”. Creiem que l’Ateneu Popular Sant Roc en pot ser un paradigma v\u00e0lid: \u00e9s en aquesta l\u00ednia que s’orienta la seva tasca.<\/p>\n\n\n\n