28/02/2016

Fòrum internacional d’arpilleres a Euskadi

Del 25 al 28 de febrer, set dones de l’Ateneu vinculades al món de les arpilleres hem pogut gaudir d’aquest Fòrum internacional. Us podríem explicar un munt de detalls sobre les ponències, el treball a les universitats, l’art tèxtil… però ens estimem més compartir les impressions de cadascuna de nosaltres. Les arpilleres són emocions i aquí teniu les nostres:

“El Fòrum ha estat una oportunitat de convivència i relació social.
Mitjançant les arpilleres hem pogut conèixer i intercanviar vivències personals i col·lectives, de tot un pais, de tot un món. Creant teixits de consciència i reinvindicant els drets i deures de les persones, creant teixits de participació i empoderament.
Us faig arribar el meu retall d’agraïment.” Neus G. Rabasa

“Molts estímuls que porten a la reflexió! Aquest intercanvi interdisciplinar d’experiències m’ha fet descobrir procesos i també el valor que les persones donen a les arpilleres, sense perdre de vista el seu poder comunicatiu i reivindicatiu. Moltes gràcies per poder compartir aquests moments i poder aprendre de cadascuna de les participants.” Roser Corbera

“Nunca pensé que las arpilleras fuesen tan positivas; el Fórum me ha servido para ver cosas que nunca pensé, cómo se trabaja con los sentimientos de cada persona, que no son diferentes a los míos. Los grupos estupendos y la acogida muy buena. Los temas que se tocaban de mucho interés. Para mí, una experiencia muy buena.” Antonia Amador

“Participar en el Fòrum Internacional d’Arpilleres ha estat una gran oportunitat per descobrir el potencial d’uns senzills retalls de roba que es van dotant de sentit i de sentiment a mida que els records de vivències passades els van cosint. Un potencial de memòria històrica a través d’un llenguatge tèxtil per intentar fer justícia a aquella part de la història que no acostuma a aparèixer als llibres, la veu dels fils dels qui no solen tenir veu. La representació de situacions traumàtiques que s’instauren en la nostra consciència en forma de caòtics records i que podem reciclar i transformar per tal de deixar de ser esclaus del patiment que ens puguin ocasionar.
Un potencial de visibilitat, denúncia i reivindicació de fets i situacions del present i finalment un potencial pedagògic pel coneixement del mon interior dels nostres infants, de les seves emocions i la gestió adaptativa de les mateixes.
I més enllà dels aprenentatges i dels nous reptes que s’obren pel tractament documental i fins i tot administratiu de les arpilleres, he viscut una càlida convivència amb gent d’arreu i la satisfacció de compartir uns bons moments.” Montse Massana

“Estoy muy contenta de haber participado. Me han gustado mucho todas la intervenciones. Me he emocionado, sufriendo con las historias de la gente. Ha sido fantástico!” Balbina Luengo

“Del Fòrum internacional… em quedo amb el compartir les estones entre passadissos comentant les ponències. Amb les idees una mica esbojarrades de noves propostes: muntem alguna cosa a Andorra! Treballem l’ecocrítica literària! Portem a Belfast La Maternitat! Amb el retrobament amb arpilleristes de sempre i noves coneixences. Necessitem uns dies per pair tantes idees, tantes emocions… A veure per on surten les arpilleres!!!” Pilar López

“El 25 de febrero, cargadas con nuestras arpilleras, y subidas en autocar, viajamos hacia Gernika con la misma ilusión de siempre…
Para nosotras mostrar nuestros trabajos en un lugar tan importante como el Museo de la Paz ¡nos hace crecer! y creer que nuestras puntadas valen la pena. Ha sido otra experiencia positiva y rica en aprendizaje, en descubrir otras experiencias en colegios y casales. Una puesta en común en torno de los derechos humanos. Hemos compartido estancia, comidas, música, risas y el coser una arpillera colectiva para recibir y acoger a los refugiados de Siria.
¡Ha sido intenso pero muy fructífero! ¡Gracias por la acogida!” Manoli García