Perspectiva de gènere a l’Aula oberta

Introduir la perspectiva de gènere a l’àmbit educatiu és sovint un repte tan complex com necessari. Complex perquè exigeix eines que no sempre es troben al nostre abast i perquè ens força sovint a mirar-nos al mirall com a individus i com a comunitat i topar, a voltes, amb preguntes incòmodes i respostes no sempre plaents. Però és per sobre de tot necessari perquè obre portes, suposa la socialització de propostes personals i polítiques i contribueix a dotar de contingut material el dret dels infants a rebre una educació que els permeti esdevenir subjectes crítics i actius en el seu entorn, el dret a la igualtat, a la pròpia identitat, a la salut i a la participació. 

Convençudes de la importància de donar resposta a aquesta necessitat, aquest curs hem apostat per incidir de manera més contundent en la qüestió del gènere i hem decidit abordar-la amb una programació setmanal que ens ha permès tocar diferents aspectes posant els infants, els seus neguits i reflexions al centre. A l’inici de curs ens vàrem proposar els següents objectius: fomentar el coneixement del propi cos, detectar rols de gènere i analitzar-los, identificar altres possibles identitats i expressions de gènere, desconstruir el mite de l’amor romàntic i treballar la sexualitat i la vergonya amb perspectiva de gènere. Sempre tenint en compte les finalitats del projecte de desenvolupar lligams entre els participants utilitzant la llengua catalana com a element inclusiu i cohesionador. 

En ares de la consecució dels mateixos i conscients que aquest curs seria només un primer maó en la introducció de la perspectiva de gènere a la vida dels infants, hem realitzat tot un seguit d’activitats setmanals guiades per sis eixos vertebradors: el cos, la diversitat familiar, el gènere i els rols de gènere, la  identitat i l’expressió de gènere, l’amor romàntic i la menstruació. Amb l’ànim de convidar els infants a la reflexió crítica i a la contestació d’un gran nombre de normes socials fortament arrelades, hem vetllat perquè fossin ells els agents de la majoria de sessions, sense deixar mai de banda ni l’entitat ni el barri i emprant algunes tècniques artístiques com a eines de treball: 

Entrevistes als veïns i veïnes per desconstruir mites sobre l’amor romàntic, una sessió de fotos dedicada a jugar amb l’expressió de gènere, reflexions i dibuixos sobre el propi cos i els privilegis, una xerrada sobre menstruació, tallers de teatre per a la identificació i ruptura dels rols de gènere… que han donat com a fruit testimonis i reflexions com els següents: 

“Si no t’agrada el teu cos, fes una llista de coses bones del teu cos com la sort de poder caminar i córrer quan altres no poden caminar i han d’anar amb cadira de rodes o amb crosses.”

“La regla és natural.”

“Una de les activitats era de fer un pessebre dels tipus de famílies i com són. Per exemple: un nen i un altre, una nena amb un nen, un trio, un avi amb una neta de 32 o menys o una parella amb un animal. L’amor de la família és molt important.”

“L’altra activitat va ser de l’aparença de la gent, com un nen amb un cap petit i un cos gran. Tots els cossos són diferents, però valen per igual.”

 “Vam fer una activitat molt divertida. Es tractava de vestir-se i maquillar-se de la manera que tu volies i després ens hem fet unes quantes fotos i escollit la que més ens agradi.”

“L’amor és respecte.” 

Gràcies a l’esforç i curiositat dels infants i gràcies a la participació de persones externes al projecte que han dotat de context i que han aportat nous coneixements i visions al desenvolupament d’algunes de les sessions, tanquem un curs que ha estat en gran mesura transformador per a l’Aula Oberta i que ens deixa amb un llegat de valor incalculable i la preservació del qual exigeix un compromís ferm: un grup inquiet i crític i més preparat per qüestionar el món des del lloc que habita amb perspectiva de gènere.