10/05/2023
Un fil, gairebé invisible a la 39a Fira de Sant Roc
Ja fa uns dies: Baixar les pancartes, fer llistes de la compra, preparar garlandes de flors, confirmar, aquest any, qui ve i qui no pot, repassar carpes… I les “sorpreses i neguits” d’última hora.
Un denominador comú: il·lusió, moltes ganes i estones de feina.
Diumenge: Un ull al cel: aguantarà el temps? Un altre al terra: no ha vingut la brigada i cal netejar la plaça.
Una munió de mans per aixecar carpes, obrir i folrar taules, penjar flors i cartells, preparar sucs o te… Ballen els gegants i ens fan ballar els sanitaris. Les entitats –sense elles no hi hauria fira– llueixen a les paradetes la feina feta, projectes i reivindicacions. Danses d’aquí i d’allà, castells que s’enfilen, trobades no previstes, nous contactes i enyor de qui ja no hi és.
Un fil, gairebé invisible, suau i fort a l’hora, que tot ho lliga.
Avui, demà, demà passat: Una mica baldats i escruixits tot acabant de recollir i començant a valorar, la vida continua i la fira del 2024 ja arrenca a caminar.
Un ejemplo de lo que significa #estimarsantroc, que no es un “hastag”. Es el empeño, sueño y desvelos de todas las entidades y personas que queremos un barrio digno y habitable para todos y todas las personas. ¡Ahí seguimos! ¡Día a día!!