Noche de paz (Santa nit)

Què és la pau? em preguntes mentre claves la teva pupil·la en la meva. La PAU és un sentiment, una esperança, però sobretot una recerca. Viure en pau, estar en pau, donar la pau… segurament és una de les paraules a la qual podem posar més verbs, i tots funcionen. No és bo pensar que la pau només és la “no-guerra”; la pau no és tan sols l’absència de conflicte, la PAU és treballar per un món millor.

Així va succeir la vigília de Nadal de 1914. Enmig de l’horror de la Primera Guerra Mundial i sota el fred intens de l’hivern, des de les trinxeres alemanyes es va sentir una melodia familiar: les veus dels soldats s’alçaven cantant “Santa Nit”. Des de l’altra banda, les tropes britàniques, lluny de disparar, van respondre unint les seves veus en anglès. Aquella cançó, que travessava el filferro d’espines, els recordava que sota els uniformes compartien la mateixa nostàlgia i les ganes de tornar a casa.

L’endemà, dia de Nadal, la “terra de ningú” es va convertir en la terra de tots. Els soldats van sortir a trobar-se per intercanviar petits regals, tabac i fotografies de les seves famílies. En aquell escenari de fang i destrucció, va sorgir un gest revolucionari: una pilota de futbol. Un partit improvisat on ja no hi havia enemics, sinó simplement joc. Aquella treva ens va ensenyar que la pau no és un tractat signat en un despatx, sinó el gest valent de jugar i donar-se la mà. Perquè, fins i tot en la nit més fosca, una cançó i una pilota poden encendre la llum de l’esperança.