05/12/2019
Ana Triano
Diuen que al pot petit hi ha la bona confitura. Ratifiquem la frase veient a l’Ana, menuda i feinajadora, sense oblidar la seva emotivitat, extraordinàriament sensible davant de qualsevol patiment o dificultat dels altres.
Va arribar a l’Ateneu fent pràctiques i aquí va trobar el seu lloc, era l’any 2001 i ella amb els ulls ben oberts va trencar les pors dels qui li parlaven de Sant Roc.
Els seus inicis van ser lents, fent suplències, a poc a poc ha anat passant per molts espais de l’Ateneu: Centre obert amb els petits, coordinant el Centre obert, Ludoteca, Activitats de vacances diverses: colònies, casal d’agost, casal d’estiu… Fins que per motius de conciliació familiar i interès personal arriba a on és ara, a l’Espai familiar Elna, on té cura de les joves mares i els seus infants, ara sí els més petits de la casa.
Davant la pregunta de què troba a l’Ateneu, què l’atrau es queda pensativa i obrint molt els ulls diu decidida i sense dubtar: l’Ateneu enganxa, l’equip humà crea uns vincles que fan que malgrat els diferents viaranys que emprenem es mantinguin les amistats. També els nens i nenes que malgrat es viuen moments durs amb tres ingredients: “carinyo”, temps i paciència te’ls guanyes i llavors els lligams personals fan una teranyina que ja no es trenca i llavors són els menuts els que et regalen tendresa.
L’Ana valora molt les millores que s’han anat fent al llarg dels anys, l’esforç de l’Ateneu per oferir temps de coordinació i preparació de les activitats, respostes a les necessitats que van sorgint, ja que dóna qualitat i aprofundiment als projectes. És molt conscient del paper de les persones voluntàries, del temps i l’amor que posen en les seves tasques, aprecia a ple cor aquesta dedicació.
Tot i estar molt contenta amb la feina del seu dia a dia enyora el contacte amb els petits del Centre obert. Es mostra preocupada per la repetició de patrons al llarg de les generacions i amb somnis de millorar el barri.
Aquests anys han fet un pòsit important en l’Ana, li han ajudat a conèixer la pobresa, a fer-la més conscient de la realitat, a sentir-se més solidària, menys consumista i a trencar prejudicis.
L’Ana ha estat capaç al llarg dels anys de treure un bon profit del barri, de la seva gent i a la vegada de l’Ateneu.
Anna Vicente (2019)
Deja un comentario