AnteriorDes de la finestra
Tot va començar el 13 de març de 2020 quan em van trucar per informar-me que tot s’havia suspès per la pandèmia, que no sortís a comprar.
Va començar el meu patiment quan m’assabentava de les persones que morien i ningú podíem estar al seu costat, ni per acomiadar-nos.
Cada dia treia el cap per la finestra per aplaudir a tot el personal sanitari, i pensava, que tristos estan els carrers sense nens, sense cotxes, els carrers tan nets… aquest era el meu pensament.
El descobriment: mai vaig pensar que la meva família m’estimés tant, i especialment un familiar amb el qual xoquem molt.
