I després què?

Veiem rius de gent, tenint cura els uns dels altres, fugint de la mort o trobant-la pel camí, penso en la capacitat de les persones de superar les pitjors proves de la vida. Fugen amb l’esperança de trobar pau en algun lloc… on sigui, i tornar a començar.

I després, què? Molts països no els reben, o si ho fan, en quines condicions? Debades troben altres horrors com la nena de l’arpillera que esguerrà la seva cara bonica per deslliurar-se dels seus violadors.

En acabat n’hi ha que són capaços de donar tot pels altres. Sense importar-los posar en risc les seves pròpies vides, retornen esperança i donen suport als supervivents. El meu reconeixement a Proactiva Open Arms de Badalona i a tots els que salven vides al mar i fora d’ell. Gràcies!