La muntanya de Montjuïc

Aquesta arpillera explica quan els meus pares, els meus germans i jo vam arribar a Barcelona. Veníem d’Almeria i el primer que record que tinc és l’estació de França, gran i molt bonica. Després el que es veu en l’arpillera: la muntanya de Montjuïc i a dalt el castell i moltes barraques.
La meva barraca era de fusta, el sostre de cartó cuir. Mancàvem de tot, no teníem llum ni aigua. Havíem d’anar a buscar-la a la font i estava lluny.
Els meus germans, que eren petits, jugaven amb una pilota de drap. La meva mare baixava cada dia la muntanya per anar a fer feines a les cases i la meva germana també. I jo, que tenia 
8 anys cuidava dels meus germans i de la meva casa, que era l’única cosa que teníem.
Van ser anys durs per qui va haver de deixar la seva terra.
Quan veig el que passa ara recordo els meus primers anys i em fa ràbia que tot segueixi gairebé igual.