La utopia de la pau

Aquesta arpillera ha estat construïda a poc a poc, amb un diàleg permanent on s’han sumat escenes i personatges.

Tot comença amb la realitat de tantes guerres i conflictes que inunden els noticiaris, causats pel poder, el control de recursos, les desigualtats… La primera reacció és fer alçar la veu per la justícia davant dels estats, perquè sense ella difícilment es pot assolir la pau.

Si avancem en la reflexió, veiem que la violència només genera més violència, i que hi ha persones i col·lectius que cerquen mecanismes per arribar a acords i avançar en la millora de la convivència dels pobles. Que n’hi ha d’altres que treballen per una cultura de pau des d’àmbits diversos: l’art, la música, la literatura, la filosofia, la poesia… especialment des de l’educació. I no ens podem oblidar d’aquelles persones que des de la quotidianitat esdevenen agents de resolució de conflictes.

Arribem al final del recorregut per adonar-nos que cada petita acció suma i que des de l’inici cal posar fil a l’agulla, perquè com diu Gandhi “No hi ha camí per la pau, la pau és el camí”.