L’educació, un dret universal 

M’hauria agradat creure que els Objectius per al Desenvolupament Sostenible eren una cosa seriosa i que tothom (especialment els governants) posarien fil a l’agulla per tal de fer-los realitat. Però m’he adonat que tot plegat és una gran mentida dels governants hipòcrites: bones paraules per acontentar consciències i prou.

Com podem aconseguir una educació de qualitat per a tothom si dia sí dia també s’està privatitzant l’ensenyament arreu? Si cada any els pressupostos per a l’ensenyament públic són més irrisoris? 

Malgrat tot he fet l’arpillera amb l’esperança i la seguretat que hi ha persones com tu i com jo que treballem per construir un món més just i equitatiu. Per això represento que en qualsevol racó del planeta hi ha mestres (professionals o voluntaris) que es creuen les paraules de Nelson Mandela: “l’educació és l’arma més poderosa per poder canviar el món”. I ho porten a la pràctica. 

Per aquest motiu reto homenatge a tots els mestres del món que creuen que el món pot canviar si eduquem i alfabetitzem la gent. Ells/es són la nostra esperança.