Una mica d’esperança

Reflexionant sobre els camps de refugiats, penso que aquelles persones van fugint d’aquestes maleïdes guerres, de la fam i de tota mena de necessitats.

Després de donar molts tombs per camins, creuant muntanyes i desorientats arriben a una frontera. Pensen que el pitjor ja ha passat, però no és així. Es troben amb aquests filferros que els prohibeixen el pas.

I a alguns d’aquests homes, dones i nens se’ls emporten a camps de refugiats i allà es troben també amb mancances i fam.

Tanmateix també hi ha grups de voluntaris que intenten fer-los el dia a dia menys dur. Els ajuden dintre de les seves possibilitats i sobretot els escolten. Intentant que vegin una mica d’esperança.