Jordi Cortinas

Fa deu anys. Primers de juliol. Migdia. Molt de sol. Plaça dels Països Catalans. Parlo amb una amiga de l’estiu i del què fem. Arriba Pilar, també deu anys més jove. Ens parla de les activitats de l’Ateneu. Ens mirem tots tres. Finals de juliol. Vuit del matí. Davant la porta de l’Ateneu. Molts nervis i molta son. Primera trobada amb la “gent” de Sant Roc. Amb el món de Sant Roc. Els monitor nous serem uns deu. La majoria amb més ganes que experiència. Tinc molts dubtes i nervis. I la pregunta seré capaç? seré capaç? que no em deixa de voltar i voltar. Faré de monitor del grup cinc. Primera sortida: al zoo. M’enrecor-daré sempre. Sempre. Em trobo cara a cara amb el meu grup. Ens presentem i ens mirem. Intento recordar tots els consells, tots els noms, totes les paraules, totes les cares.

Línia quatre del metro. Sant Roc Ciutadella. Creix la confusió. Alguns crits i molts dubtes sobre on són els límits. Sobre com establir-los. Desconcertat començo el viatge. Arribem al parc. Sensació de caos. Cada nen vol fer la seva. Algun crit i molt desordre. No arribem al dinar. Tampoc podem veure cap espectacle. Tinc ganes de plorar. D’asseure’m al costat de la gàbia dels ossos i plorar… amagar-me i desaparèixer. Crido. M’esvero. Tremolo i m’amenacen. Jo també. Ho recordo vagament. La calor. El braç. Els noms… No sé si tornar el dia següent. No sé si podré sortir de l’Ateneu o de si voldré tornar-hi a entrar.

Al final de l’estiu tot ha canviat. Tanta intensitat. Sentiments que cimenten la meva persona. Moments que m’han fet com sóc.

Deu anys després. Tot ha canviat. L’Ateneu. Els monitors. Els nens. Les formes i els fons. Jo també he canviat. Ja no passo l’estiu a l’Ateneu, però m’hi perdo de tant en tant… sense l’Ateneu perdria part de les poques coses que rescataria de mi mateix. Ara recordo… i intento imaginar d’aquí deu anys i no puc. Tampoc aquell matí hagués pogut imaginar un futur com aquest present. Somric. L’Ateneu torna a obrir les portes, per a mi també.

Jordi Cortinas (2002)