Línia nord • Arpilleres, teixint comunitat

Oriol Lladó|31 gener 2022|Veure article a Línia

No hi ha arpillera sense tela (al capdavall, una tela és una trama) ni hi ha arpillera sense fil (la història, l’element que fixa la composició). L’arpillera és alguna cosa més, per tant, que una manualitat o un tapís; és una forma d’explicar i d’explicar-se i és, també, i potser sobretot, una expressió i un compromís amb la comunitat.

El fenomen de les arpilleres va néixer a Xile a mitjans dels setanta, quan fent servir teles de sac com a suport, diferents grups de dones van començar a utilitzar una vella tècnica del poble d’Isla Negra, a la costa xilena, per expressar el seu dolor i indignació per la repressió sagnant de la dictadura de Pinochet. I així, acolorides i punyents representacions tèxtils que combinaven la història escrita en primera persona amb la reflexió més general i col·lectiva van començar a conformar un gran calidoscopi de reivindicació i denúncia. Com a protesta i com a forma de resistència, o bé com a teràpia, i fins i tot com una manera d’obtenir recursos… I finalment, en la majoria de casos, també com a espai que convida al treball col·lectiu i a la participació. Les arpilleres s’han anat estenent d’aleshores ençà arreu del món, i avui és una pràctica ben present al nostre país, així com a l’àrea metropolitana i a municipis com Barcelona, Badalona, Sant Vicenç dels Horts o Sabadell.

Aquests dies, al local d’Òmnium del Barcelonès Nord (carrer de la Mercè 33, Badalona) es pot visitar la mostra Dones disruptives. Arpilleres en acció, organitzada per l’incombustible grup d’arpilleres de l’Ateneu Sant Roc. Aquesta exposició, molt recomanable, arriba al centre de la ciutat després que l’Ateneu i la seva mostra sobre els drets dels infants va ser reconeguda fa uns mesos pels Premis Ateneus. No és la primera vegada que el projecte de les arpilleres és destacat més enllà de Badalona: diferents teles del grup de l’Ateneu han estat recopilades dins de l’arxiu de l’entitat internacional Conflict Textiles.

Els fils a la vista que veiem en moltes arpilleres són el recordatori que allò que ens fa societat és el que ens lliga

No és estrany que l’Ateneu Sant Roc –especialistes com són en sargir i teixir– hagi acollit un grup tan actiu i divers vinculat amb les arpilleres… I així ha acabat sent, de fet, un dels millors ambaixadors d’aquest projecte.

Els fils a la vista que veiem en moltes arpilleres són el recordatori que allò que ens fa societat és el que ens lliga, el que ens subjecta… El fil és, d’alguna manera, el que ens enxarxa com a comunitat. “Reforçar els llaços de la comunitat, perquè el que li passa a un també els passa a altres”. Una frase que explica bé què són les arpilleres i que és de Roberta Bacic, investigadora en drets humans i la col·leccionista més important del món en aquest camp (per cert, bona amiga del grup d’arpilleres de l’Ateneu).

L’arpillera és, en el fons, una invitació a veure i reveure… I potser també a revisar el nostre barri, la nostra ciutat o poble. I encara que potser l’amabilitat i la suavitat que embolcallen aquestes petites miniatures de vida no ho fan gaire explícit, les arpilleres són també un toc d’alerta. De vegades també un crit d’auxili. I com diu la mostra que es pot visitar a Badalona, una disrupció i, en efecte, també una crida decidida a l’acció per una societat més justa i lliure reivindicant lideratges femenins d’aquí i d’allà.