Tania Cortés

Vaig conèixer a la Tania quan ella tenia 5 anys i començava contenta i il·lusionada al Centre obert infantil, igual que ho havien fet abans les seves germanes grans.

Si alguna cosa recordo d’aquella Tania de 5 anys és el seu gran somriure, el seu caràcter sempre alegre, rialler i proper. I això amb els anys no ha canviat gens. Ara, a punt de fer 24 anys sempre té un somriure per regalar, inclòs en els dies difícils.

Era una nena simpàtica amb una llarga cabellera negra (quantes hores hauré passat pentinant aquells cabells…) riallera, aplicada en les tasques escolars, sempre disposada a col·laborar i ajudar als altres… per aquests motius era molt estimada tant pels educadors com pels infants.

També la recordo gaudint dels casals d’estius, de les colònies, de les rutes… sempre diu que han estat les seves millors vacances. Quan parles amb ella de quan era petita, és emocionant escoltar-la parlar amb tanta estima i nostàlgia  dels seus anys a “l’Esplai”, del dia a dia al Centre obert, de les colònies, de les “rutes amb el Curro i el Salva”…

Anys després d’acabar el Centre obert infantil i el Centre obert de joves, va venir a visitar-nos a l’Ateneu amb la notícia que estava embarassada de bessons. Jo, ara educadora de l’Espai familiar Elna, li vaig dir que m’encantaria que participés en l’espai amb els seus fills i ella emocionada em va dir que si, sense dubtar. Volia que els seus fills formessin part i gaudissin de l’Ateneu des de petits.

Els bessons, l’Antonia i el Manuel, van tenir uns inicis de vida difícils, ja que van ser prematurs i van haver de quedar-se a l’hospital molts dies. Vaig veure a la Tania un parell de vegades aquells dies, amb cara de cansada, preocupada però ensenyant orgullosa les fotos dels seus petits. Ja vaig entreveure la mare en la qual s’havia convertit: lluitadora, entregada, forta… Aquells dies va treure forces quan no les tenia, per cuidar als seus dos fills, donar el pit als dos per tal d’enfortir-los i portar-los a casa amb ella.

Normalment, arriba de les primeres a l’Ateneu i ajuda a preparar la sala, mentre el Manuel i l’Antonia estiren els braços i rondinegen,  desitjant sortir a jugar a la catifa. Són nens simpàtics, riallers que tots ens estimem molt. Han sortit iguals a la seva mare.

La seva entrada a l’Espai familiar ha estat un cop d’aire fresc, sempre ens contagia la seva alegria, explicant-nos les seves anècdotes, les seves vivències, i de vegades, inclús, ens treu els colors. És afectuosa, tendre i sempre disposada a ajudar a les altres mares. En el grup és una figura important de suport i d’ajuda entre mares.

Gràcies Tania per les teves paraules sempre plenes d’amor cap a l’Ateneu, la gent i la feina. T’ESTIMEM, en majúscules!

Ana Triano (2020)

9 de maig de 2020