Expliquem les arpilleres de Sant Roc a l’Aula d’Extensió Universitària de Badalona

Avui, 3 de febrer de 2026, hem tingut ocasió d’explicar la nostra experiència d’arpilleristes a l’Aula d’Extensió Universitària de Badalona, a la qual agraïm profundament el fet que ens hagin convidat.

Com és habitual en aquestes sessions, el teatre Zorrilla estava ple de gom a gom. I, és clar, això imposa una mica perquè no estem donades a parlar davant d’un públic tan nombrós. I, podem dir, sense por d’equivocar-nos, molt expectant: això de les arpilleres és un nom força desconegut i que majoritàriament s’associa a roba de sac. Què ens explicaran, doncs?

Ha començat la Pilar situant qui érem i d’on veníem, tot fent un repàs força exhaustiu de la realitat de l’Ateneu, les seves activitats principals en pro de la cohesió, la llengua i la cultura. Tot això acompanyat d’imatges que reflectien la realitat social del barri que és una de les coses en què la Pilar ha posat més èmfasi.

També ha descrit una mica per sobre l’origen de les arpilleres i com va sorgir aquest grup des de la Fundació Ateneu Sant Roc.

I com que es tractava d’explicar la nostra experiència com a arpilleristes, ha començat l’Antònia explicant el seu llarg recorregut per les arpilleres i com des de la conscienciació de problemes que passen al món i al barri, les arpilleres són una manera d’explicar-ho des del cor.

Després ha estat el torn de la Manoli que ha destacat que les arpilleres no són una manualitat com es podria suposar, sinó que el seu objectiu és explicar històries que ens colpeixen i ens interessen. Molt important, també el fet que encara que podria ser un treball individual, és un treball de pensar, reflexionar i triar entre totes el tema que es treballarà. Cosa que comporta molta cerca d’informació, reflexió i posada en comú.

La Paqui ha assenyalat que especialment li dona molta satisfacció poder explicar la seva experiència vital i transformar-ho en una arpillera.

Després ha parlat la Fina, que ha destacat que per ella ha estat molt important conèixer i participar en aquest grup tan potent de dones i, que encara que és una aprenenta, per ella és molt gratificant poder denunciar, a través de les arpilleres, les situacions injustes que es viuen cada dia.

La Loli, ha explicat la seva arpillera i ha dit que ha trobat una manera de participar en aquest grup i poder expressar els seus sentiments sobre fets i gent que potser d’altra manera no hauria estat possible.

La Mercè ha fet una exhaustiva explicació del sentit de les arpilleres a patir de la seva tècnica i com tot cosint et vas posant en la pell dels personatges i les situacions en què viuen. I que això remou des del cor i et fa sentir solidària amb ells.

Finalment, ha pres la paraula la Mònica que ha fet un extraordinari resum del què, el com i el per què de les arpilleres, associant-ho amb el sentiment de comunitat que genera, a més, el Moviment d’arpilleristes que va més enllà de les fronteres del nostre barri i la nostra ciutat.

Hi ha hagut una pregunta del públic interessant-se per si això era un moviment exclusiu de i per dones. Bona pregunta! I és que si no hi ha homes, no és pas perquè no puguin ser-hi sinó perquè no s’hi deuen sentir cridats. Al que la Pilar ha puntualitzat que en un taller fet amb alumnes de Batxillerat, van participar tant noies com nois sense cap problema. Cosa que pot demostrar que és així.

En sortir, els comentaris eren que ha estat un acte molt interessant, intentant mirar de prop la nostra arpillera que explica la història de Sant Roc. I des d’aquí creiem que és molt important aquest acte per donar a conèixer, una vegada més, el nostre barri i la nostra feina.