Diumenge de Fira, un dia que no te’l saltes

El dia de la Fira de Sant Roc és un dia especial, una data ben assenyalada al calendari. Sempre he intentat explicar què significa per a mi, i sovint la comparo amb el dia de Nadal: no te’l saltes. És aquell moment en què et retrobes amb tothom, amb la gent que veus cada dia i amb aquells que només coincideixes un cop l’any a la plaça Roja, el primer diumenge de maig, tant si cau en pont com si no.

És un jornada per posar-nos al dia, per omplir la plaça de vida, de colors i de música. Per sentir l’orgull de ser tants sota la samarreta de l’Ateneu.

La Fira és festa, és barri, és xarxa i també és reivindicació. És portar la cultura i la tradició a tots els racons de Badalona. Una festa de les veïnes i veïns, per a les veïnes i veïns. Un espai de convivència on la tradició catalana es troba amb altres cultures que ja formen part del nostre dia a dia: els balls d’aquí, amb l’Esbart Sant Jordi, i els balls d’arreu, amb les comunitats pakistaneses i xineses.

És veure els gegants passejant per la plaça i les boques obertes de petits i grans. És la colla Micaco fent-nos mirar amunt, tocant el cel de Sant Roc.

La Fira també és veure presents les entitats de la ciutat que fan una tasca tan important en el dia a dia del barri i de Badalona i que no dubten a participar i fer caliu a la plaça mostrant els seus projectes i les seves propostes.

Però la Fira també és tot allò que no es veu. És una festa cuinada al detall, amb anys i anys de pràctica. Ja en són 42, encara que cada any hi hagi el debat de si en són algun més o menys. Construir-la amb més de 150 persones voluntàries no és fàcil, tot i que ho sembli. És coordinar equips des de les set del matí, muntar carpes, preparar material, organitzar l’electricitat, calcular parades, distàncies i fins i tot tenir en compte cada fanal de la plaça. Vol dir escombrar abans i després, per deixar el barri encara millor del que l’hem trobat.

I el matí passa volant. Mentre passeges entre parades, pots comprar una planteta a l’Esplai Borinot per regalar a la mare, prendre una llimonada al bar del Centre obert Joves i descobrir amb què ens sorprenen els infants del Centre obert i l’Aula oberta. Petits detalls fets amb molt de carinyo, esperant amb il·lusió ser venuts per, després, anar tots junts a gaudir d’un gelat i passar pel dimoni.

La Fira també és donar espai als artesans i artesanes perquè mostrin la seva feina, perquè el seu ofici sigui visible i valorat.

I sobretot, la Fira és això: cuinar la il·lusió durant setmanes. Fer que, del més petit al més gran, tothom la senti seva. Que hi cregui. Que, quan s’acabi, ja tingui ganes que torni a arribar el primer diumenge de maig.

Guarnir els fanals amb flors de paper de colors, portant la primavera al barri, és potser un dels gestos més bonics i poètics. Flors fetes entre totes i tots, gràcies a Dones i Barri en Xarxa, que acaben donant forma a una plaça viva, plena i compartida.

Perquè, al final, la Fira és això: un dia que no te’l saltes.

Maria Placencia Díaz