Maria Placencia

Pràcticament va començar a caminar al pati de l’Ateneu, on ha anat creixent, vinculant-se i formant-se.

Des de ben petita ha participat a les activitats que des de l’Ateneu anaven fent. Primer al costat dels seus pares, del seu germà. Ara ho fa al costat de les seves amigues i de les seves cosines.

És una noia responsable, participativa i implicada en tot allò que fa.

Estudia a la Universitat, fa esport, fa música, fa de monitora al Cau de Tiana, s’està traient el títol de monitora, els divendres fa de voluntària a l’Esplai Borinot de la Fundació Ateneu Sant Roc i participa a les activitats de vacances que organitza la mateixa Fundació.

Déu n’hi dó, no?

I tot això ho fa sense perdre el somriure, l’entusiasme, el positivisme, sense deixar d’estar pendet dels que l’envolten, facilitant el diàleg, la feina i la convivència.

Des que va començar ha crescut, s’ha fet gran i ella segueix igual de vinculada, o més a la Fundació.

Veure la seva motivació, que creu en el què fa, i que aposta per donar un xic del seu temps a l’Ateneu, ens ha de donar esperances de continuïtat, ja que és capaç d’encomanar el seu inconformisme, la seva voluntat i la seva lluita als qui té al seu voltant.

Així és la Maria. I esperem que poguem gaudir d’ella i que ens pugui transmetre la seva il·lusió i energia durant molt de temps.

Laia Bellostes (2010)

Us deixem els seu testimoni en aquest audio del programa la Nit dels ignorants, amb Xavier Solà.