Una tarda per aturar-se i escoltar. Rapsodes 2026

Hi ha tardes que passen de pressa i n’hi ha d’altres on sembla que tot s’aturi. La tarda de Rapsodes és una d’aquestes últimes.

Feia un fantàstic dia de primavera i el badiu de l’Ateneu es va tornar a convertir en un espai per a la poesia, per a les paraules dites amb calma i per a l’escolta compartida. El Centre obert Joves, que any rere any s’encarrega d’organitzar aquesta trobada, ens va regalar una tarda d’aquelles que conviden a pensar i a deixar-nos sorprendre per les veus dels altres.

El badiu, ben guarnit amb flors, va anar omplint-se de persones disposades a compartir un poema o simplement a deixar-se portar pels versos. Els joves i els infants del Centre obert infantil i de l’Aula oberta s’havien preparat les seves lectures amb entusiasme i les van compartir amb tothom qui s’hi va acostar entre nervis i somriures. Com sempre, el grup de dones s’hi va sumar amb ganes, i no van faltar les persones adultes que també es van atrevir a posar-se darrere del micròfon.

Aquest any, les arpilleres van marcar el camí. Dins l’exposició Teixint resistència, cosim futur, tres tèxtils ens parlaven de cultura de pau i de la defensa del medi ambient. A partir d’aquestes dues temàtiques es van anar escollint els poemes que vam sentir durant la tarda. Versos que parlaven de natura, de convivència, d’esperança, de lluita i de futur.

El més bonic de Rapsodes és que no cal ser poeta ni recitar perfectament. És un espai on tothom té cabuda i on descobrim que una mateixa poesia pot sonar diferent en cada veu.

Durant una estona, al badiu només s’hi escoltaven poemes, silencis atents i persones compartint un mateix moment. Un petit parèntesi màgic enmig del dia a dia de l’Ateneu que ens recorda que la cultura també és això: trobar-nos, escoltar-nos i imaginar juntes un món una mica millor.