50 anys de treball en valors, 50 anys d’Esplai Borinot

Estem segures que, per a moltes persones, sembla ahir que se celebrava al barri una gran festa per celebrar els quaranta anys del projecte, encara que per la majoria d’integrants actuals sembli una data molt llunyana.

Quan es fan anys, el més normal és mirar enrere i fer compte de tots els canvis que s’han experimentat, i amb l’Esplai Borinot podríem fer el mateix: parlar de com han canviat les generacions d’infants i joves que hi participen, com ha evolucionat l’equip de monitores i monitors o, fins i tot, com és de diferent el món avui respecte a l’any que va començar el projecte, el 1972.

El que farem, en canvi, és parlar de tot allò que creiem que s’ha mantingut al llarg de tot aquest temps perquè, si alguna cosa dura tant, deu voler dir que funciona, oi?

L’Esplai és i ha estat un espai plural i educatiu de convivència, socialització i creixement, perquè infants i joves tinguin l’oportunitat de gaudir del seu temps lliure de manera segura i desenvolupar-se lliurement.

A l’esplai, infants i adolescents poden establir vincles amb persones noves, gaudir i créixer en grup, conèixer un entorn diferent del de l’escola o la família, descobrir i aprendre sobre altres cultures, la natura o el barri, entre altres.

Per l’Esplai Borinot han passat voluntàries d’entorns i procedències diferents al llarg dels anys, cadascú aportant el seu compromís, les seves idees i la seva estima al projecte. Malgrat aquesta diversitat tan gran, el que totes tenim en comú és que hi som o hem estat únicament perquè així ho hem volgut. El voluntariat és una de les claus de l’esplai, aquest se sosté gràcies a totes aquestes persones que hi han dedicat i, avui en dia, continuen dedicant el seu temps lliure, il·lusió i ganes.

És per tot això que avui felicitem l’aniversari de l’Esplai Borinot a totes aquestes persones que el senten la seva llar.

• Les que han d’explicar als seus amics i familiars perquè els divendres a la tarda no els trobaran, perquè matinen per muntar la parada de l’esplai a la Fira de Sant Roc, o perquè un dissabte al matí creuen que el millor pla és anar a jugar amb els nens i nenes del barri a la plaça.

• Les que tenen una samarreta verd fosc a l’armari i, ara com ara, hi ha algun divendres que encara se la posen.

• Les que han invertit part de la seva vida en el projecte per la simple satisfacció de sentir riure un infant de Xiruques, veure com d’amigues són dues noies d’Huracans que es van conèixer quan eren a Sols, o escoltar una nena de Papallones reconèixer una alzina en una excursió.

I, sobretot, a les persones que estan per venir.

A totes vosaltres: per molts anys (més), Esplai Borinot!