Història de l’Ateneu Sant Roc
Sant Roc, zona de camps i hortes dins d’una Badalona en creixement descontrolat
A mitjans del segle passat, a la ciutat de Badalona, es va donar un important ressorgiment econòmic industrial que va ajudar a superar, en part, les conseqüències de la Guerra Civil Espanyola.
Durant aquests anys hi ha una gran demanda de mà d’obra de la indústria badalonina i ocasiona l’arribada massiva d’immigrants procedents d’altres províncies de l’estat espanyol.
Aquest creixement es produeix de manera descontrolada, sense cap planificació, motiu que té com a resultat greus problemes urbanístics i d’infraestructures, així com la difícil integració dels nouvinguts.
L’any 1961, Badalona tenia encara 875 barraques, 1.008 famílies i un total de 4.396 barraquistes.
Fotografia: Vista aèria de la zona on es construirà el barri. 1947 (CETF/Museu de Badalona. AI. Fons Ajuntament)
Una terrible riuada arrasa el Vallès Occidental i la conca del Besòs: 297 morts, 395 “desapareguts” i 763 habitatges irrecuperables
El 25 de setembre hi va haver unes grans riuades al Barcelonès, al Vallès Occidental i al Baix Llobregat. Molts damnificats d’aquestes riuades residiran a Sant Roc: 728 famílies, a més de veïns procedents dels desnonaments deguts a la construcció de l’autopista i de la supressió de barraquisme de Badalona, del Somorrostro, Montjuïc i altres.
Per acollir els damnificats de les riuades es van construir barracons “suïssos” i “españoles” 44 en total, anomenats “albergues provisionales”, fets per durar poc temps i sense les mínimes condicions higièniques, tot i que finalment la seva durada va ser de 4 anys.
En aquestes terres, abans de conreu, es construeix el barri de Sant Roc.
L’Obra Sindical del Hogar a través de MACON.SA inicia les obres al barri. Es van construir 3.395 habitatges i botigues amb una densitat de població prevista de 716 habitants/Ha, distribuïts en blocs de diverses tipologies.
Fotografia 1 i més informació a: https://www.sapiens.cat/temes/catalunya/la-riuada-del-valles_12788_102.html
Fotografia 2: Panoràmica aèria del Somorrostro. 01835 Somorrostro (1955). Arxiu històric del Poblenou.
Milers de famílies procedents del Somorrostro, Montjuïc i altres suburbis de Barcelona, sotmeses a un trasllat forçós
El nom de Sant Roc se li dona al barri en aquest any i va ser el polígon d’habitatge social més gran de Badalona. Els seus carrers reben el nom dels llocs d’origen dels seus primers habitants: Còrdova, Càceres, Jaén…
Adrià Trescents amb altres germans de La Salle va crear l’escola Proa, la primera del barri i l’any 1967 es va inaugurar l’escola Lluís Artigues: aprofitant dos dels barracons desallotjats.
Els habitants del Somorrostro van ser duts a Sant Roc, amb motiu d’unes maniobres navals, allà hi vivien unes 10.500 persones. Es calcula que els barraquistes que van ser traslladats al barri, eren més de 8.000. Algunes de les famílies gitanes traslladades que esperaven el seu pis van ser enviades al barri de La Perona, mantenint durant uns anys més la condició de barraquistes.
Alguns habitatges van ser adjudicats a forces d’ordre públic del moment.
Aquest any amb l’ajut de les monges de la Companyia de Maria, Lestonnac, es van fer les primeres colònies d’estiu.
Fotografia: Trasllat de veïns i veïnes del Somorrostro. 1967 (CETF/Museu de Badalona. AI. Fons Ajuntament)
Més informació: https://www.elperiodico.com/es/fotos/mas-barcelona/somorrostro-100952
El Centro social cultural San Roque: associació de veïns, centre cultural i ateneu
Després de llargs i dolorosos periples, la majoria de la gent accedeix a un habitatge. Però els pisos són de molt baixa qualitat, petits i amb grans dèficits estructurals. Cal sumar que no hi ha cap servei, els carrers estan sense asfaltar, amb una població heterogènia de veïns procedents de fora de Catalunya i una població gitana entorn del 25%. Moltes d’aquestes famílies amb un nombre molt alt de fills.
L’any 1968, a iniciativa de n’Amadeu Bassols, rector de la parròquia, es construeix un saló d’actes que serà la futura seu del Centro social cultural San Roque, fundat el 1969. Aquest espai és a partir d’aquí la seu de moltes trobades de veïns i de mobilitzacions que al llarg dels anys aconsegueixen escoles, asfaltats, enllumenat, mercat, biblioteca… i moltes altres infraestructures que no haguessin estat possibles si no fos per la lluita de la gent del barri.
El 29 de setembre de 1974 s’inaugura l’església de Sant Roc i el Centro social cultural San Roque continua organitzat en els locals parroquials mitjançant diferents vocalies: Vocalia d’Habitatge, aquesta entitat té un gran paper en el redreçament del barri; l’Esplai Borinot, adreçat als infants (1972); l’embrió de la Vocalia de dones, que el 1974 organitzen el primer Homenatge a la gent gran; la Vocalia de Joventut (1976); la Vocalia de Jubilats; la Vocalia de Cultura, que fomenta la formació d’adults i les festes de primavera de Sant Roc (1977); i per acabar, un consultori jurídic i la Vocalia de Sanitat, que estarà vinculada al Centre de Salut Sant Roc, aquesta és cabdal al barri en una època en què no existeix cap ambulatori, ni Centre d’Atenció Primària.
El Centro social era una entitat que, sense tenir reconeguda aquesta finalitat, actuava com una associació de veïns i també com un centre cultural o un ateneu.
Un barri remodelat, amb greus problemes de convivència i les primeres Jornades de cultura popular
El deteriorament urbanístic i social arriba a tal punt que es fa impossible continuar ignorant-lo. Com resposta a les reivindicacions veïnals i parroquials, la dècada dels vuitanta s’estrena amb un Sant Roc remodelat sota la direcció d’obres d’Albert Serratosa i J. Pigrau, tot i que coincideix amb una època amb problemàtiques greus en l’àmbit social a causa del desarrelament, l’afectació per la droga i les seves conseqüències sobre la població del barri.
És un període on es creen la majoria dels equipaments del barri: escoles, escola d’adults, Biblioteca, Mercat, Casal de la Gent gran, l’equip d’educadors de carrer… i espais per compartir i conviure com la plaça Sant Roc amb la seva glorieta i la plaça Roja amb un mosaic de Josep Tharrats i un vitrall de Francesc Fornells-Pla. En aquesta remodelació s’arreglen places, carrers i jardins, utilitzant elements arrodonits per donar una visió més amable.
Tot això és fruit de la consciència i lluita de molta gent que vol treballar per un barri millor; ja l’any 1981 es fan les Primeres Jornades de cultura popular per potenciar la convivència i la participació ciutadana. Tenen una durada de tres mesos i el seu objectiu serà la promoció de la participació veïnal en la millora i conservació, la neteja, tema sempre pendent a Sant Roc arrenca amb el lema “San Roque, un barrio para vivir, ¡cuidémoslo!”.
Com suggerència d’en Joan Soler i Amigó es potencien les enramades al voltant de les entrades de les escales, guarnides de verd i flors.
El maig de 1982, se celebra la primera Fira d’artesania i mostra d’arts i oficis.
Del Centro social cultural San Roque a l’Ateneu Popular Sant Roc
Per manca d’entesa amb la directiva del Centro social cultural San Roque, l’any 1987 es decideix formar una entitat autònoma per poder continuar amb el treball de promoció sociocultural i educativa, i fer-ho de forma independent i sense pressions externes. És en aquest context que neix l’Ateneu Popular Sant Roc.
A finals dels anys vuitanta, la situació dels infants del barri és molt dura. Es decideix fer una aposta forta i es crea el Centre Obert infantil que anirà creixent gradualment passant de tres dies a cinc en setmana, a més de la continuïtat de l’Esplai Borinot.
El barri ja no és el mateix que a la dècada dels setanta, per aquest motiu es revisen objectius i funcionament de les seccions i projectes, que s’adapten i evolucionen a partir de les necessitats, les demandes i les realitats de la població del territori. Basades en conviccions fruit de les lluites, dels debats i del treball en solidaritat, inclusió i compromís de la gent que hi treballa. Es promouen activitats relacionades amb la cultura, l’esport, el temps lliure, la sanitat, l’educació, el pacifisme, l’ecologia, el medi ambient, es diversifiquen i amplien els projectes, any a any, sense pausa però valorant molt la sostenibilitat i continuïtat de cadascun d’ells.
Creixement i organització de nous projectes com a resposta a la difícil realitat del moment
Temps de Jocs Olímpics, de millora de les comunicacions entre barris i d’un elevat índex d’atur i de precarietat. A Sant Roc té greus problemes de convivència a causa de la droga, l’Ateneu Popular Sant Roc continua la seva tasca educativa, de prevenció i cohesió social; i el col·lectiu Salut i Pau organitza les primeres Jornades sobre la sida als locals de l’Ateneu, mantenint-se sempre al costat de la gent, de les seves problemàtiques cercant solucions en positiu.
Arran de la celebració dels 25 anys del barri (1991), l’entitat creix i condiciona els espais, és en aquest període que es desenvolupen nous projectes com el de Salut comunitària, Formació o La Ludoteca com espai independent i transversal per fomentar el joc com eina educativa. Per altra banda, en valorar la importància de l’educació en temps de vacances, s’augmenten les activitats d’estiu i d’hivern, i es crea el primer camp de treball en col·laboració amb els agustins, de les seves escoles i centres és d’on arriben nois i noies que aprenen realitats socials molt diferents de les seves i a la vegada acompanyen als nens i nenes durant l’estiu.
El 1998 es desenvolupen activitats en xarxa amb el Pla de Dinamització Comunitària (PLADICO) en els àmbits d’Infància i adolescència (a través de l’art i tècniques d’animació al carrer…), amb adults (carnet de conduir, tallers de reparació d’electrodomèstics, costura…). Les portes de l’Ateneu s’obren a altres entitats com La Roda que permet dur a terme activitats dins i fora del barri, espectacles o la Trobada de joves europeus. El treball en xarxa comença a ser una realitat amb espais educatius, sanitaris o la implicació del grup de dones de l’Ateneu en el col·lectiu Dones i barri. L’Ateneu es converteix en espai obert, acollidor de grups com la Plataforma pel 0,7% o Badalona som totes i tots, grups que ideològicament es posicionen a favor dels més vulnerables, amb l’objectiu de treballar per a un món millor.
La Fundació Ateneu Sant Roc, consolidació de projectes i marc d’actuació
El nou segle comença, porta moments i moviments nous per a repensar les ciutats, les polítiques i la participació social: moviment okupa, dret a l’habitatge, denúncies col·lectives, manifestacions massives… és en aquesta etapa, a partir de l’any 2000 que Badalona rep una nova onada d’immigració provinent d’arreu del món i l’encariment dels pisos fa que molts veïns i veïnes del barri marxin i que aquests siguin ocupats per les persones nouvingudes. Han estat anys complexes, amb molts canvis socials i greus crisis econòmiques.
Les tasques i línies de treball sorgeixen de la reflexió, de la trobada que es fa anualment entre totes les persones que treballen dia a dia, remunerades o voluntàries dins de l’Ateneu. Plegats i un cop plantejats els reptes i anàlisi del barri es marquen propostes a millorar, aprofundir o fins i tot a crear nous projectes. La primera trobada es fa l’any 2002 a Sant Pau de Segúries.
Coincidint amb polítiques locals poc integradores van sorgir projectes com l’Ateneu al carrer, un projecte innovador i reivindicatiu que utilitza el joc de carrer com a eina de coneixement mutu, respecte i cohesió social. També s’inicien altres projectes d’acollida d’infants, joves i adults, en especial les dones, i davant la creixent revolució digital, es crea la primera Aula d’informàtica.
El 2004 es crea el Consorci Badalona sud i la Llei de Barris amb participació ciutadana, per tal de repensar la millora del barri des del territori de manera global.
Un any després, l’Ateneu Popular consolida els seus projectes i el seu marc d’actuació i es converteix en Fundació. Aquest canvi va suposar plantejaments de línies d’actuació, propostes noves d’organització i un ric debat sobre la necessitat de no perdre els signes d’identitat de l’entitat: treball en valors, compromís, proximitat a la gent, resposta a les seves necessitats.
Es fa palès que en aquests moments és fonamental el treball en valors i la sostenibilitat de l’Ateneu.
En el 50 aniversari del barri, veïns i veïnes d’arreu, redescobrim Sant Roc
L’aniversari de 50 anys del barri representa un sacseig, un repensar tasques i plantejar noves xarxes de contactes.
El barri de Sant Roc ha anat patint les conseqüències de les desigualtats socials: degradació de l’entorn urbà, crisi energètica i segregació social. Els projectes intenten donar resposta, es consoliden i aprofundeixen en la seva metodologia, procurant pal·liar la vulnerabilitat en totes les seves manifestacions: socials, econòmiques, morals. Cerquen espais de trobada, de compartir, d’estar. Dones, joves i infants són el nucli de convivència, la seva autonomia és l’objectiu, en aquest camí llarg ens trobem junts.
L’any 2020 ha estat el de l’aturada exterior, però d’una gran riquesa interna, on la gent ha abocat el millor que duia i on s’ha fet palès que les persones són el centre, que si volem construir un món on tothom tingui cabuda sols ho podem fer des d’una mirada positiva, tenint cura de cadascú i del nostre entorn. S’han creat noves xarxes virtuals i presencials, s’ha sabut donar el que calia sense recances, valorant molt el que som i tenint molta cura de saber respondre. Des de cada projecte s’ha arribat a infants, joves, famílies, també entre voluntaris i treballadors. La xarxa de les cures amara dins de cada projecte.
La Trobada del 2021 ha permès una “repensada” de valors, organització i projectes: medi ambient, salut, educació, convivència, solidaritat, orientació sociolaboral, joves, dones i infants. Fent un recull de bones pràctiques del que s’ha viscut i compartint-lo.
