100 dies de confinament

Després de molts dies d’adaptació al nou estil de vida i de tasca socioeducativa que ens ha tocat viure, volíem compartir reflexions i sentiments que hem viscut les persones que treballem de manera quotidiana a l’Ateneu.

La nostra és una feina de pell i de quotidianitat. Un dia una família ens explica que a la filla li està sortint una dent, un altre acompanyem en la recollida de joguines, rebem rialles i abraçades espontànies. Aquesta feina d’implicació des de la proximitat és molt enriquidora, ens ajuda a conèixer si estem fent bé la nostra feina i alhora dóna sentit a la nostra dedicació.

Degut a la situació que ens ha tocat viure, hem hagut d’adaptar-nos a una situació de pèrdua de llibertat, tant de moviment com també de manca de contacte. En la majoria de casos hem pogut desenvolupar noves tècniques i eines que paradoxalment ens han ajudat a ser més propers i que ens han permès entrar a les cases de les persones que atenem. En altres casos no ha estat possible i això ens ha deixat una gran impotència.

Aquesta situació de paràlisi no ens ha aturat, però sí que ens ha permès veure alguns aspectes de la nostra feina amb una mica més de perspectiva. El fet de no anar amb presses ens ha permès dedicar-nos a allò realment important, hem fet més equip que mai i hem desenvolupat molta més comunicació tant a nivell intern com extern. La creativitat ha estat a l’ordre del dia i ens ha permès redescobrir capacitats de moltes persones que fan possible el dia a dia de l’Ateneu. El sentit de pertinença amb el projecte ha estat més gran, també el compromís i la qualitat de la nostra acció. Sense deixar de banda que vivim en un món ple de desigualtats i que estem compromesos en la justícia social i en continuar potenciant la igualtat d’oportunitats i que aquesta filosofia dona sentit a la nostra tasca.

Reconèixer que la realitat és incerta a vegades pot fer por, però alhora hem d’acceptar que hi ha moments de tot, de tenir por i acompanyar aquesta por i d’altres d’agafar aire per poder continuar endavant i encarar nous reptes per a construir nous horitzons.

Un dels que ens cal encarar i que aquesta situació ens ha posat en evidència és la necessitat d’enfortir l’aprenentatge en noves tecnologies i apropar-les a tothom ja que el món continua rodant i no ens podem quedar enrere. Això no serà un impediment en el futur per continuar acompanyant als infants i les seves famílies per un futur més digne i més feliç. Aquest és el nostre compromís que continua més viu que mai i que aquest confinament ha fet més evident.

Amb aquest petit vídeo de reflexions compartides volem tancar aquesta extraordinària etapa de confinament. Moltes gràcies per seguir-nos a les xarxes durant aquests 100 dies i esperem que la sensació d’acompanyament hagi estat tan important com ha estat per a nosaltres. Moltes gràcies pel vostre compromís!

>>Memòria de confinament 2020