Anna Vicente

Ara mateix ens apropem a ella, està a l’entrada de l’Ateneu fent l’acollida. A les mans, hi té un llibre d’alguna altra proposta ecologista. Als ulls, aquella generositat atemporal característica. Sembla distreta, però ja ens ha somrigut de reüll. I és que retratar l’Anna és endinsar-se en la quotidianitat amb la qual constantment descobreix i participa de la realitat que l’envolta.

L’Anna és mestra, mestra de mestres, implicada des de sempre en la igualtat, la justícia i la transformació social. Un bon dia dels anys noranta, aterra a la Fira de Sant Roc amb els seus quadres de punt de creu i molt aviat s’identifica amb la missió de l’Ateneu, els seus valors i la seva gent. Sempre sumant, sempre atenta, sempre disposada.

Des d’aleshores, fent camí, la seva veu ressona a l’església quan presenta el concert de la coral, la seva expertesa plana a les reunions del projecte de formació, recorda les tardes a l’Esplai mentre acomiada els nens i nenes que surten d’excursió, a la reunió de medi ambient ensenya indignada fotografies de llocs del barri on abans hi havia arbres, inaugura l’exposició d’arpilleres, revisa l’arxiu fotogràfic, recita un poema de Casaldàliga, escriu un article per a la pàgina web…

Amb l’inici d’aquest 2023 s’estrena com a presidenta de la Fundació Ateneu Sant Roc i amb la seva naturalitat, el seu caràcter afable i proper, humilment continua encoratjada a reivindicar un barri per a tothom, una Badalona de totes, vetllant pels drets humans i ecosocials de les persones.

L’Anna, ahir i avui, es manté fidel a l’esperança, ella espera… Però té clar que mentrestant, cal seguir caminant i endavant!

Ricard Figuerola (16 de febrer de 2023)