Felipe Guerrero

El retrat del Felipe no pot ser d’una sola mirada. Quaranta-vuit anys són tota una vida, donen per molt i ben segur fan pòsit.

Les mirades de la Manoli, personal, propera i la del Lorenzo més comunitària, de compromís, conformen la figura del Felipe a Sant Roc.

“Felipe Guerrero és el rector del barri de Sant Roc, fa molts anys, gairebé tants com té el barri.

Per a la comunitat, no només és el rector, també és el nostre amic, gairebé família. Ell ha casat els nostres fills i batejat els nostres nets. Amb ell hem après i viscut moltes coses, en les reunions de formació, catequesi, comunions, noces d’argent, trobades parroquials.

Ha ofert bon servei al barri, celebrant misses en residències de gent gran, visitant els feligresos que no poden venir per portar-los la comunió. També col·laborant amb la Fundació Ateneu Sant Roc al berenar dels nens. En els grups de dones de les tardes, quan fan el cafè, sempre el conviden quan hi passa.

Felipe és estimat per tothom, però s’ha guanyat la seva merescuda jubilació i li agraïm tots aquests anys viscuts.

Que vagi molt bé per Lleó, et trobarem a faltar.

Gràcies.”

Manoli García (25 de setembre de 2024)

“Fer possible el temps i l’espai perquè un projecte com el de la Fundació Ateneu Sant Roc funcioni, es desenvolupi i creixi, ha estat fruit de moltes persones, moltes mans, molts somnis. Durant aquests anys hem anat col·laborant dintre dels diferents projectes uns i d’altres, però en Felipe ha estat una figura que durant tots aquests anys, i som molts, sempre ha tingut una continuïtat dintre d’aquestes parets.

Agrair la seva proximitat en la distància, la seva acollida en aquest espai tan nostre, dintre d’un barri on molta gent no troba el seu lloc. Agraïts pel seu tarannà, per potenciar una entitat com la nostra, fer que tingui l’humus per poder créixer i donar esperança i llum a col·lectius que moltes vegades són desterrats a la perifèria de la societat.

Felipe, molts anys sent, escoltant, acollint a tots els qui ens hem aplegat al voltant d’aquesta entitat: educadors, nens, joves, voluntaris, dones. Molts anys fent viure l’evangeli de manera diferent, fora de sagristies i ritus, apropant-lo a les persones.

Moltes gràcies.”

Lorenzo Hernando (25 de setembre de 2024)

Des de l’Ateneu la seva figura ha estat cabdal, protectora d’una manera de fer, respectuosa i tolerant. Mai ha estat impositiva i esbiaixada, el que ha permès que els espais hagin estat acollidors d’infants, joves o adults de creences molt diverses, sense discriminació de cap mena fent de l’Ateneu un mirall de la realitat del barri i convertint-lo en la casa de tots.