Josep Torres

En Josep va arribar a l’Ateneu després d’un llarg camí en el món del lleure. No arribava amb les mans buides, duia una motxilla ben carregada. Com un personatge de conte anava mostrant les seves habilitats i sabers: compres, animador, cantant, ballador, ceramista…

A poc a poquet va anar dinamitzant dins de l’Ateneu el teatre, ceràmica; a colònies es desplegava com un vano: dur menjar, infants al metge, organitzar activitats i mimar als monitors i monitores als vespres a les trobades de valoració.

També va aportar amics i amigues talleristes, vinguts d’arreu, d’Éller a Barcelona o a la inversa portant jocs d’aquí allà amb els Juganíbals.

Ha estat director del grup de teatre Lapsus, assajant cada setmana i dubtant en molts moments que la representació arribés a bon terme. Però els seus esforços i encaparraments sempre s’han vist recompensats, tot d’una en aixecar-se el teló l’obra fluïa plena de complicitats i bon fer.

El seu paper es manté, tot i la jubilació. És el locutor per excel·lència, tant a la diada de Sant Jordi com a la Fira de Sant Roc. Mudat com requereix cada ocasió, la seva veu sona a la plaça modulant els missatges, des de primera hora fins a l’acomiadament, convidant a la festa i a la participació.

Home de faràndula en el millor dels sentits, tot li escau, que si un ball, que si una cançó, unes paraules, teatre, un bon micròfon, les seves ulleres a mig nas per veure els papers i controlar l’entorn l’acompanyen al seu somriure sorneguer i a la seva veu crítica quan alguna cosa no rutlla.

Anna Vicente Farran (20 d’abril de 2025)