Laia Bellostes

Ja en fa 7 o 8 anys! Qui diria que ja ha passat tant de temps! Sembla que fos ahir quan vaig començar a “l’Esplai Borinot” fent de monitora… i a més sent una de les més jovenetes…

el temps ha fet que torni de nou a l’esplai… i ja veus, estic aquí de nou, amb noves ganes de treballar i compartir amb els infants i els altres monitors, les meves experiències i les ganes de tirar endavant amb el nou projecte.

L’Ateneu m’ha ajudat a formar-me com a persona, a créixer i descobrir tot un món que m’ha permès trobar allò que realment m’omple. Descobrir les possibilitats que s’obren davant d’una mateixa a l’hora de treballar en equip, poder compartir i estar amb els nens i nenes d’una manera activa i dinàmica, poder participar de les activitats que l’entitat brinda als seus col·laboradors…

es pot dir que tot això és part de l’essència que fa de l’Ateneu un lloc únic.

Quan vaig començar a anar a l’”Esprai”, tot era nou, tot era una experiència nova i màgica. Ara ja fa 7 anys que vinc, i tot segueix sent igual de màgic. Cada dia és diferent.

Els nens i nenes, els col·laboradors, els professionals, els voluntaris, entre tots fem que l’Ateneu segueixi tenint aquesta essència màgica, de descobrir les necessitats del que tens al costat, i poder estar allà per ajudar-lo i acompanyar-lo. Ja veieu, m’encanta xerrar…!

Sona utòpic, però després del que he explicat, continuo pensant, i crec fermament, que l’Ateneu és com “un oasi dins d’un desert”.

Laia Bellostes (2005)