VanessaTurró

Bona tarda! Com esteu? Petons al front… comença així la meva tarda a l’Ateneu.

Aquest és el meu propi ritual que em carrega les piles per començar a treballar.

Un cop entres per les portes de l’Ateneu el món exterior es queda en un segon pla. Els nens, les activitats, les xerrades, les dutxes, els jocs passen a ser el punt màxim on es concentren tots els sentits.

Els que ja em coneixeu sabeu que els nens i nenes són la meva devoció, el treball que es fa amb ells des del punt de vista educatiu, més encara, humà, és increïble. Crec que als nens se’ls ha de donar oportunitats, se’ls ha de valorar per l’esforç, pel que són i no per qüestions alienes a ells mateixos.

Els nens són nens i per això necessiten molt amor, sentir-se estimats o, potser, només escoltats, però sentir-se que es preocupen per ells. Crec que en parlar i deixar parlar està moltes vegades l’èxit de la nostra tasca.

L’Ateneu m’ha donat l’oportunitat d’explotar aquesta idea i també de conèixem una mica més a mi mateixa.

El fet de compartir interessos, idees, treballar en grup, treballar per aconseguir uns objectius proposats que semblen accessibles però que veus que en el dia a dia són difícils de tocar, fa que tu mateixa et replantegis coses de la vida diària que fins ara no t’havies ni parat a pensar.

Crec que entre tots fem una bona tasca i perquè ho crec penso que no ens hem de deixar vèncer pels no aconseguits, s’ha de continuar treballant per allò que es creu.

Creure en una cosa i treballar per ella és bonic, fa que et sentis bé per dins i per fora. La teva autoestima, el teu estat d’ànim se’n sent. Participar, assistir, compartir, treballar pels altres és de tots els colors el més viu, el que més llum dóna, el que fa que ens abordi un sentiment, una sensació de benestar.

Experimenta-ho tu mateix/a!

Vanessa (2004)