Experiències de pedagogia social: Ateneu Popular Sant Roc

La importància creixent de la iniciativa social

En el fons d’aquesta realitat hi ha una constatació important de caire filosòfic que no polític o de simple gestió: el paper creixent de la societat anomenada civil a través de la iniciativa social. Aquesta és una opció que ve a superar dialècticament el vell i decadent planteig maniqueista entre públic i privat, el qual té en compte més la propietat —pública i privada— dels mitjans que no de la finalitat i el destí —públic o privat— del servei.

Així, la iniciativa social es defineix per la finalitat pública de la seva actuació, pels fons públics que s’hi destinen, gestionats i administrats per persones privades —és a dir, no per la mateixa administració pública, a través de funcionaris—, tot establint rigoroses formes de control, seguiment i avaluació per part de les instàncies públiques a les quals periòdicament es rendeix comptes.

Aquest model d’actuació es dona des d’una proximitat als destinataris i a l’entorn —és a dir, es tracta d’una actuació des de dins, eficient, compromesa i participativa, alhora àgil, flexible i immediata —responent a les condicions reals i concretes, atenta a les demandes i a les necessitats formulades i percebudes des d’aquesta proximitat— i habitualment amb uns costos notablement inferiors als que correspondrien en una gestió burocratitzada. Una constatació és ben clara, en el cas de l’Ateneu Popular: no tot es pot dur a terme amb diners, si no es disposa d’un equip humà qualificat, motivat i responsable.
No es tracta sinó d’una aplicació concreta del principi de subsidiarietat. Tanmateix, no és fàcil que per part de l’administració pública es doni aquesta sensibilitat envers la societat civil i la iniciativa social, des d’una actitud de prejudici que sol derivar en desconfiança i resistència a cedir o delegar la gestió i a concertar determinats serveis, malgrat en mantingui el control, la responsabilitat i les competències.

En una situació històrica com l’actual, de canvi de model de societat, en què s’intueix la fi de l’anomenat “estat del benestar”, la iniciativa social pot fer viable la derivació d’aquest “estat” en una “societat del benestar”, en la qual, a través de la participació social, tornin a reconèixer-se com a “ciutadans” els que l'”estat del benestar” havia convertit en “usuaris”. Creiem que l’Ateneu Popular Sant Roc en pot ser un paradigma vàlid: és en aquesta línia que s’orienta la seva tasca.

Joan Soler i Amigó (1994)

>Descarregar pdf