Un “Sol, fa nits de festa” per mirar i escoltar

El Cor de l’Ateneu Sant Roc va oferir el passat divendres 30 de maig un concert que va emocionar tots els assistents. En un ambient acollidor, els cantaires, dirigits per Bernardo Latini, van entonar una selecció de peces que van fer somiar i recordar a molts la bellesa de la música coral. La llum suau, al badiu de la Fundació, combinada amb la calidesa de les veus, van crear una atmosfera màgica que va fer que la nit fos especial.

Per aquesta ocasió el Cor ens va convidar a fer un viatge musical i visual per explorar emocions i temes universals a través del diàleg entre cançons i pintures. Aquest recorregut artístic i musical explora la relació entre el so i la imatge, entre la melodia i el pigment, connectant cançons amb obres pictòriques a través dels seus significats profunds i les emocions que evoquen.

Van començar el concert amb dues cançons de taverna, no sense abans convidar a tothom a brindar amb una copa de cava. La primera,“La Tricotea”, es vincula amb “Joven sosteniendo un vaso y mujer cargando una pipa” de David Teniers. Aquesta escena mostra una quotidianitat popular impregnada d’humor, disbauxa i complicitat. La cançó, amb el seu to informal i íntim, sembla música de fons d’aquesta trobada entre amics i dones fortes, teixidores d’històries i de vincles. En canvi, “Tis Women”, amb el seu contingut crític i sarcàstic sobre l’alcohol i la hipocresia moral, es relaciona amb el gravat “Embriaguesa i lascívia”, una representació crítica dels vicis humans. Ambdues obres exposen, sense embuts, els excessos i la doble moral, denunciant el rol de la figura femenina dins d’una societat patriarcal.

A continuació dues cançons catalanes plenes de sensibilitat i tendresa. D’una banda, “Collarets de llum” troba el seu mirall en “Dona i ocell” de Joan Miró. L’obra, plena de símbols i formes oníriques, dialoga amb la delicadesa i l’esperança de la cançó. Ambdues obres celebren la feminitat, la natura i el misteri, amb una sensibilitat plàstica i sonora que captiva i acarona. I després van interpretar “Canta la mare” associada amb “A la vora del mar” de Joaquín Sorolla. La llum i la tendresa dominen tant la pintura com la cançó. En ambdues, la figura materna es presenta com a refugi i transmissora de cultura. Les ones del mar i la veu de la mare abracen en un mateix moviment amorós.

També dues cançons de bressol van formar part del repertori del cor. Totes dues arrelades a la terra. “Canción de cuna costera”, amb el seu to dolç, es reflecteix en “Gurisito costero” de Jorgelina Parkinson. L’escena d’un infant a la riba del riu i la cançó de bressol comparteixen un imaginari íntim, senzill i profundament humà. La maternitat i el paisatge conflueixen en una mateixa harmonia. També “Duerme negrito” dialoga emocionalment amb “La maternidad” de Diego Rivera. Aquesta pintura monumental mostra una mare indígena amb el seu fill, emfatitzant la dignitat i la tendresa en contextos difícils. La cançó posa veu a les lluites i l’amor matern, creant un pont directe amb l’obra de Rivera.

El concert va continuar amb Good News, que va iniciar l’última part del concert, per inundar la nit d’una esperança lluminosa i espiritual; i que connecta amb “Nit estelada” de Vincent van Gogh. Ambdues peces expressen una emoció intensa davant la immensitat del cel nocturn. L’espiritualitat i el desig de redempció uneixen la música gospel amb la força celestial de l’obra de Van Gogh.

Per finalitzar, dues cançons africanes plenes de força. Primer, “Siyahamba”, cançó de resistència sud-africana, vinculada amb “Refugiats” de William Kentridge. Tant la cançó com la pintura parlen de moviments de lluita, d’esperança enmig del dolor. Les dues obres, a la seva manera, denuncien l’opressió i parlen d’una marxa simbòlica cap a la llibertat. I, després, “Ipharadisi”, cant funerari però ple d’esperança, es pot emmirallar amb “El Jardí de les delícies” de El Bosch. Tot i les diferències temporals i estilístiques, ambdós expressen la idea de transcendir el dolor i imaginar un paradís. L’obra de El Bosch, complexa i carregada de símbols, ofereix múltiples lectures sobre el més enllà, com ho fa aquest cant coral que clama per la pau eterna.

 Els membres del cor van aconseguir transportar al públic a un paradís sonor, on cada cançó acaronava l’ànima dels assistents. Les peces seleccionades van ser un reflex de la diversitat musical que caracteritza el repertori del Cor Ateneu Sant Roc. Els amics i familiars presents van gaudir d’una vetllada plena de complicitat i emoció, on la música va ser el fil conductor que va enllaçar generacions i cultures.

Al final del concert, tothom va poder compartir impressions i brindar per la fi de les Festes de primavera de Sant Roc d’enguany. Només queda esperar el pròxim Sol, fa nits de festa per obrir de nou el cor a la música i a l’emoció.