Tardes de fang a l’Aula oberta

Posar-se la bata, seure al voltant de la taula ben protegida amb hules i començar amb un tros de fang a les mans. Així arrenca cada dilluns l’estona de fang. Un moment que sembla senzill, però que amaga tot un món per descobrir.

A poc a poc, entre mans que premen, giren i donen forma, van apareixent peces úniques, fetes amb temps i amb molta dedicació. En aquest procés, no només es treballen tècniques per modelar i crear volum, que ja de per si impliquen un gran exercici de psicomotricitat fina, sinó també tot allò que no sempre es veu: saber esperar, escoltar indicacions, respectar els ritmes del grup i trobar la calma.

També hi ha espai per a la frustració, quan alguna cosa no surt com un s’imaginava, o aquella petita por que la peça es trenqui un cop passi pel forn. Però tot forma part del camí.

Dilluns rere dilluns, de la mà del Curro, aquest espai s’ha anat convertint en un lloc especial. Un lloc on embrutar-se les mans, però també on connectar, provar, equivocar-se i tornar-hi. Fins al punt que molts ja esperen que arribi el següent dilluns per continuar amb la seva peça.

I pel camí, també hem après paraules noves que ja formen part del nostre vocabulari: buidatge, esmaltar… i una que ha quedat gravada per sempre: barbotina.