Arpilleres al món

Xile

Les arpilleres xilenes van sorgir a mitjans dels anys 70, durant la dictadura de Pinochet i van assumir una identitat única en la història del país relacionant-se estretament en la realitat política d’aquell moment.

Centenars de dones es van convertir en comunicadores populars i historiadores amagades d’una realitat silenciada, sense formar part de la història oficial del país. Malgrat tot, les arpilleristes van jugar un paper important per acabar amb la dictadura de Pinochet. Brodant i cosint robes van denunciar els crims de la dictadura i les van convertir en autèntiques obres d’art.

Perú

Les arpilleres al Perú van tenir una presència considerable entre 1980 i el 2000, els anys de conflicte armat entre el Govern del país amb el moviment armat d’oposició Sendero Luminoso i el Moviment Revolucionari Tupac Amaru. L’Associació d’Artesanes Kuyanakuy, durant els anys de la guerra es van reunir als suburbis pobres de la capital del Perú per afrontar la situació de desplaçament i violència que estaven vivint, realitzant entre d’altres activitats, la confecció d’arpilleres.

l’1 de maig de l’any 2002, després de nou mesos de treball, aquest col·lectiu va presentar una arpillera a la Comissió de la Veritat i la Reconciliació del Perú. El juny d’aquest mateix any la van portar fins a les portes dels tribunals i la van desplegar davant d’aquesta institució.

En aquesta arpillera es mostra la situació de desplaçament que van haver d’afrontar, posant èmfasi en l’ahir enmig del conflicte armat i de les atrocitats que es van cometre, i l’avui on es mostra la vida a les afores de la capital a causa del desplaçament forçat.

Altres països

En molts altres països, la tècnica tèxtil s’ha utilitzat també com a forma de comunicació, de denúncia i de resistència política motivant també a la participació social, al mateix temps de servir com a forma de teràpia per a tractar les emocions:

• En països d’Àsia Central i del Sud-est asiàtic, com a Tailàndia, Laos, Birmània i Vietnam, membres de les tribus Hmong han utilitzat les teles, sedes i teixits de cotó per a narrar les seves històries de desplaçaments constants.
• Indonèsia cal destacar el treball realitzat amb arpilleres amb dones supervivents del tsunami a Banda Aceh, un any després de la tragèdia, impulsat per Maria Luisa Cabrera.
• Esclaves sexuals filipines que van ser segrestades pels soldats japonesos durant la Segona Guerra Mundial i forçades a prostituir-se van expressar les seves demandes de rebre compensació elaborant originals mantes. Aquestes van ser realitzades per a ser presentades l’any 2000 a la Conferència Internacional de Beijing sobre la Dona.
• Sud-àfrica durant el règim de l’apartheid, els teixits van servir també per donar a conèixer la realitat interna del país.
• Afganistan, que després de la invasió russa i del conflicte armat iniciat el 2001 i liderat per EE.UU, els dissenys tradicionals de catifes s’han vist modificats per nous motius relacionats amb temes com la guerra i la violència.
• Estats Units d’Amèrica, que després dels atemptats de l’11 de Setembre del 2001, els tèxtils han tingut molt a dir sobre el patriotisme del país.
• A Europa cal destacar, entre d’altres, projectes realitzats a Alemanya, França i a Irlanda del Nord -que han unit a dones d’ambdues comunitats religioses, protestants i catòliques, en la confecció d’aquests teixits-.
• Actualment hi ha grups actius i compromesos a Xile, Colòmbia, Mèxic i Zimbàbue.

Més informació