Què és una arpillera?

L’arpillera és una tècnica tèxtil que té les seves arrels en una antiga tradició folklòrica iniciada per un grup de brodadores d’Isla Negra (ubicada en el litoral central xilè), que feien obres carregades de significat. Al llarg de la història l’ús del treball tèxtil ha servit, entre altres coses, com a mitjà d’expressió per comunicar diferents realitats, individuals o col·lectives, viscudes en diferents contextos i períodes de temps.

La artista xilena Violeta Parra, va utilitzar el jute com a suport de les seves obres que també les va anomenar arpilleres i representava escenes a través de l’art rústic de la costura.

Aquest tipus de treball, realitzat majoritàriament per dones, que a la vegada han utilitzat diferents tècniques -com teixir, cosir, brodar, fer punt…- ha servit per a explorar temes que les han afectat directament, com per exemple conflictes armats, situacions de repressió i de vulneració dels drets humans, o situacions de violència, a més de plasmar diferents situacions quotidianes, així com somnis, esperances i desitjos.

Després del cop d’estat dels militars xilens, a mitjans dels anys setanta, les arpilleres es van convertir en una forma de creació entre dones de diferents punts de Xile i van assumir una identitat única en la història del país, relacionant-se estretament amb la realitat política d’aquell moment:

• Com a forma de denúncia, van servir per teixir protestes sobre les situacions que es vivien sota el règim del General Augusto Pinochet, on els fils van narrar el que estava prohibit dir, convertint-se en un llenguatge diferent del de les paraules.
• Les arpilleres van ser també una forma de resistència política, agrupant a col·lectius de dones que van emprar una eina considerada tradicionalment femenina, fil i agulla, com a reivindicació no violenta a les situacions que estaven vivint en l’àmbit individual i col·lectiu, intervenint activament en la causa de la pau.
• Les arpilleres van servir també com a forma de teràpia per externalitzar i alliberar les experiències viscudes, conviure amb les emocions, amb les històries de familiars desapareguts, de dolor, de tristesa, permetent-los retrobar-se i teixir el seu passat i alhora, bolcar ideals, afavorint la confiança i autoestima, i començar a cosir les seves noves vides.
• Com a forma de participació social, les dones amb les seves arpilleres, van transformar el rol tradicional que la societat els hi havia atorgat. Agrupant-se per teixir van aconseguir a més a més, sembrar les llavors de les protestes socials que van esclatar als vuitanta. Algunes van participar activament en la causa política, moltes d’altres no.
• Les arpilleres van servir també com a forma d’obtenir recursos per a sobreviure, ja que la majoria d’arpilleristes pertanyien als col·lectius més pobres de la societat. A causa del conflicte armat, les dones van passar a ser les caps de família, davant la desaparició dels seus marits, i amb de la venda de les seves arpilleres, van mobilitzar a la societat, puix el públic empatitzava amb les dones i es comprometia amb la seva causa, afavorint a la pressió política des de l’exterior contra el règim establert.

Més informació