A la recerca del bitllet daurat

Viure en la pobresa en un país ric no és confortable. Sortir al carrer i veure ben a prop tot allò que mai podràs tenir no és agradable. Tancar la porta de casa i intentar oblidar el que hi ha al darrere no és fàcil… En tot això pensava quan després de moltes voltes i revoltes vam decidir cosir sobre el dret a l’habitatge. Parlàvem que tenir un habitatge no és un luxe, doncs, tenir una llar digna i adequada és un dret recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans al seu article 25.

I les voltes i revoltes van començar també al meu cap… què puc cosir?, què puc explicar?, què puc denunciar? I aparegué nítidament en Charlie i la Fàbrica de xocolata (2005) als meus ulls. No em podia treure del cap la imatge dels 4 avis a un mateix llit, dos per banda, a una miserable cabana de fusta desmanegada al bell mig de la gran ciutat grisa i plena de fum. Era la casa d’una família pobra, molt pobra on feia molt de fred. I així, va sorgir aquesta arpillera, una recreació de la caseta que apareix a la fantàstica pel·lícula, reflex inequívoc de les penúries que pateixen les famílies en situació de pobresa energètica.

I sí, fins i tot en situacions desesperades, pot sortir l’anhelat bitllet daurat que canviarà la vida de les persones.