Avui em faran fora de casa?

Aquest tèxtil comença amb l’elaboració d’un racó del barri que conforma l’escenari. Després, pas a pas i en diàleg permanent amb l’arpillera, els actors es van creant: les persones desnonades, el veïnat solidari, la policia, en Carles, l’Enric… i a mesura que apareixen prenen vida i es desplacen lliurement per la plaça fins que arriba el moment de quedar-se quiets. Aquí podeu veure la instantània.

De camí cap a l’Ateneu, unes quantes vegades he topat amb una concentració de gent amb pancartes de la Plataforma Sant Roc som Badalona, ves quin nom més curiós! Tot apunta que ens trobem amb una situació d’alerta: algú es queda sense llar. Al carrer el Carles i l’Enric van amunt i avall, negociant amb els propietaris, amb els poders judicials, mediadors, cossos de seguretat de l’Estat… potser hi ha esperances que la situació reverteixi. 

Davant d’aquest fet imagino en primera persona com es pot viure amb la inseguretat de la provisionalitat… Avui em faran fora de casa? Potser d’aquí a dos mesos? On se suposa que he d’anar? Les criatures demà aniran a l’escola? I demà passat? Quina situació més estressant!

La meva arpillera vol convidar a empatitzar amb les protagonistes, ser un homenatge als membres de la Plataforma Sant Roc som Badalona que treballen incansablement en el dia a dia, i també, un punt d’atenció a qui té l’obligació de vetllar per l’educació, la salut i l’habitatge, que garanteixin la bona convivència i el desenvolupament d’una societat de pau.