AnteriorCarrers solitaris
Quan van dir que no es podia sortir, els meus fills ens van demanar que comencéssim a prendre’ns la temperatura com una rutina.
La por va començar quan jo vaig tenir febre. La tristesa, amb tantes morts, no es podia controlar. Els carrers solitaris, sense nens ni cotxes. Només en els supermercats hi havia cues. Semblava que s’havia acabat el món.
Per a mi ha estat una angoixa!
