Confinament i pandèmia

El 13 de març de 2020 vam posar rumb al que crèiem era un confinament a casa per a 15 dies, ningú no ens havia preparat per a passar 99 dies entre confinament total, parcial, fases de desescalada, nova normalitat i estat de represa. Ningú mai va imaginar que el món es podia parar. No ha estat fàcil. Ens va tocar posar-nos horaris per al dia a dia: teletreballar, cuinar, netejar, activitat física, video calls amb família i amics, hobbies, atendre nens i nenes i sobretot informar-nos d’aquesta estranya pandèmia per coronavirus. Pel camí es van quedar el meu viatge al Senegal, les vacances de Setmana Santa, un cap de setmana a Cieza entre cirerers florits, molts partits de pàdel, tardes d’arpilleres, sopars amb amics, dinars en família…
I el més trist, la mort del meu germà Sergio el 19 de maig després de lluitar aferrissadament contra un càncer. Dies difícils i complicats, mai vam valorar tant la llibertat de fer allò que vols, quan vols i a on vols. Els dies van anar passant, mirar i pensar en les persones de prop i de lluny que estimes, mirar i pensar que tot passarà, mirar i pensar que ens en sortirem. I la Marina mirava i remirava a la nostra terrassa, el nostre petit espai per a agafar aire i respirar fort. Diuen que hi haurà rebrots, diuen que potser tornarem a confinar-nos, però passi el que passi ara ja sabem que el món es pot parar.