AnteriorEl nostre darrer recurs
Aquesta arpillera la vaig fer pensant en aquelles persones sense possibilitats, ni diners per aconseguir un habitatge, que han de viure a casa dels seus pares.
La Constitució espanyola diu que tota persona té dret a un habitatge i això és mentida. Es construeixen grans edificis a preus altíssims i la gent obrera no pot pagar aquestes hipoteques tan elevades.
L’última alternativa que els queda és entrar a un pis “de patada”. Hi ha grups que es dediquen a proporcionar pisos d’aquesta manera i ofereixen lloguer al preu que ells volen, sense cap contracte. Un sistema il·legal i insegur, ja que en qualsevol moment la família pot quedar-se al carrer.
Una desgràcia d’aquests temps que vivim.
