Els meus vuitanta

Nascuts als 60 vivim la nostra joventut als 80, una dècada de transició política, controvertida i de canvis que es troba entre el moviment veïnal i la crisi dels 90.

Aquesta arpillera representa escenaris diferents i comença amb una manifestació de la dècada dels 70 que destaca la importància de la lluita veïnal per un barri més digne.

A principis dels 80, recordo un barri sempre en obres que a poc a poc pren forma amb places àmplies, bonics terres, festes populars…

I alhora, recordo anys durs, de delinqüència, droga i supervivència on l’autopista (barrera divisòria del barri) esdevé un espai degenerat i no gaire segur.

Però davant aquests escenaris, aquesta arpillera carregada de records, personatges i emocions, vol ser un homenatge a la gent compromesa en la lluita pels drets humans, a les entitats educatives formals i no formals que sempre han treballat per la millora de la qualitat de vida de les persones i l’entorn, i en especial… un cant a la resiliència.